Què menjaven els primers humans?

T’has preguntat mai com ha canviat la nostra manera de menjar al llarg dels segles? Des dels nostres orígens, les poblacions humanes hem viscut adaptades a l’entorn i aquí l’alimentació hi té molt a dir. Per exemple, aquells que viuen al sud-est asiàtic no mengen el mateix que algú que visqui a Sibèria. 

Una població s’alimenta del que té al seu abast i això s’ha de tenir en compte, ja que l’alimentació d’aquestes persones ens explicarà com és i com exploten el seu hàbitat i quines són les seves possibilitats de supervivència. 

La dieta ha esdevingut un gran factor selectiu i ha generat grans canvis en els humans. La nostra manera de menjar ha impactat tant fins al punt que nosaltres en el present som més diferents dels nostres avantpassats, que els nostres avantpassats dels seus.

ELS PRIMERS HOMO: QUI SÓN? 

Com ja sabem, el fet que els humans venim dels micos és un mite. Aleshores, on es troba el nostre origen? 

Tot va començar a la Vall del Rift, a Àfrica, fa uns 6 i 8 milions d’anys a causa de l’alta intensitat volcànica, on es van formar serralades que atrapaven les pertorbacions de l’Atlàntic. Fa entre 2 i 3 milions d’anys es va produir un canvi marcat en el clima amb moltes menys precipitacions, i el que era selva tropical va començar a esdevenir sabana. 

En aquests espais es trobava la nostra espècie ancestral, que va quedar inicialment separada en part per aquestes serralades. Amb el temps va donar lloc, per una banda, als actuals ximpanzés (adaptats a la selva i a penjar-se dels arbres) i, per una altra, als primers Homo (adaptats a la sabana). 

Et recomanem alguns articles per ampliar sobre la història de l’evolució humana:

• Los conceptos básicos de la evolución humana
• Homo sapiens

QUÈ MENJAVEN ELS PRIMERS HUMANS? 

Com molts estudis indiquen, el canvi dietètic ha tingut un paper molt important en l’origen i l’evolució primerenca del nostre gènere a l’Àfrica (Ungar, P., 2006). Quan, tal com comentàvem abans, fa 2 i 3 milions d’anys les precipitacions van disminuir, els nostres avantpassats pre-Homo es van enfrontar a hàbitats més oberts i secs, coincidint amb l’expansió de les sabanes. 

Per sobreviure a aquest paisatge emergent es requeria la capacitat de moure’s ràpidament i d’adaptar-se. Entre altres adaptacions, va sorgir la capacitat d’actuar col·lectivament i de salvaguardar la descendència i els membres més vulnerables d’un grup, tant de dia com de nit, de grans depredadors. Així doncs, l’entorn alimentari també va canviar, ja que els primers Homo no podien confiar en un subministrament abundant de fruita i van optar per també capturar i menjar diferents animals, així com incloure en la seva dieta arrels i tubercles (James, W. P. T., 2019).

L’estudi publicat a l’Annual Review of Anthropology l’any 2006, encapçalat per Ungar, revisa i avalua alguns models recents d’adaptacions dietètiques de l’Homo primerenc en el context del registre fòssil (restes d’esquelets), el registre arqueològic (restes faunístiques i lítiques), i l’evidència de la dinàmica ambiental (canvis en el règim tèrmic i pluviomètric i altres canvis en ecosistemes i hàbitats) durant el Plio-Plistocè. A partir d’aquestes anàlisis, es van exposar els següents punts: 

Ingesta de carn

A causa dels canvis en el clima, amb el pas dels anys, cada cop hi havia un consum més elevat de carn i greix, la qual cosa va permetre el desenvolupament cerebral. Com a conseqüència, també es va desenvolupar el coneixement i les interaccions amb altres individus. Per exemple, es va començar a dividir el treball i repartir els aliments. 

Menjaven carn de mamífers, aus, peixos… en forma de carronya, caça i pesca. També menjaven ous, marisc i insectes, però aquests no aportaven tant quantitat de greix.

En el següent esquema s’il·lustra el funcionament:

*Les fletxes verdes indiquen el tancament i la repetició d’aquesta retroalimentació. 

Ingesta de vegetals

Alguns autors suggereixen que els primers Homo incloïen en la seva dieta plantes més xeriques (tubercles, arrels, corms i bulbs) i que la recol·lecció va ser una força motriu en l’evolució humana. També menjaven fruits secs, llavors, fruites i brots tendres.

Et recomanem aquests documents per ampliar informació sobre el tema: 

• Genes, ciencia y dieta. Lecciones sobre evolución humana
• La dieta que nos hizo humanos
• La evolución de la dieta, el futuro de la alimentación
• La alimentación en la evolución humana

COM HO MENJAVEN?

La limitació principal de l’estudi és saber exactament què menjaven els primers Homo. Però, gràcies a algunes troballes de mandíbules i dents es poden aclarir algunes qüestions sobre la dieta d’aquesta espècie. 

Les dades de l’estudi de Carmody, R. & Wrangham, R., 2009 proposen que els primers Homo utilitzaven mètodes de processament no tèrmics, com el pounding, que simplement vol dir colpejar fortament i repetidament l’aliment. Això els va proporcionar un augment important del guany d’energia respecte a les dietes crues no processades. Aquest augment pot haver contribuït al suport d’adaptacions energèticament costoses que sorgeixen per primera vegada a l’Homo habilis, com és el cas de l’augment de la mida corporal i cerebral relativa. 

Posteriorment a aquests fets, es va produir un punt d’inflexió en l’evolució humana. Aquest fenomen va ser produït pel control i domini del foc, que va permetre als Homos la cocció dels aliments. La cocció aporta beneficis addicionals que no s’aconsegueixen fàcilment amb el processament no tèrmic, com la gelatinització de midó, la desnaturalització de proteïnes i la mort de patògens transmesos pels aliments.

LES RESTES FÒSSILS COM A CLAU PER CONÈIXER EL PASSAT

Les restes fòssils han estat i són un dels elements més estudiats i que, juntament amb l’evidència genètica i paleoclimàtica, proporcionen coneixement envers la nostra línia evolutiva. 

Cal tenir en compte que entendre l’ordre i l’antiguitat de les diferents troballes de fòssils és una tasca d’allò més complicada, ja que de troballes se’n fan molt de tant en tant i, evidentment, solen ser trossos de parts del cos i en indrets remots. Es pot afirmar que és una mena de trencaclosques global, on científics d’arreu cerquen l’entrellat jugant amb les restes fòssils i les dades genètiques i paleoclimàtiques. 

Ara bé, si trobem un fòssil i tenim la sort que és una mandíbula, en què ens fixem? 

• Mida de les dents. Les dents anteriors (del davant) són més grosses en els primers Homo, però en l’antecessor i en els més moderns són petites. Això és indicatiu de pressions selectives canviants amb ús creixent d’eines per preparar aliments abans de la ingestió. 

• Forma de les dents. Si hi ha desgast de les dents molars (del darrere), en principi, suggereix dietes dures, és a dir, aliment sense cocció. 

• Gruix de l’esmalt. És una adaptació per evitar el trencament de les dents, sobretot en dietes amb aliments durs. Els primers humans tenien un esmalt relativament gruixut als queixals i que, progressivament, ha esdevingut més prim, ja que amb la cocció es deixen de menjar aliments tan durs. 

• Biomecànica de la mandíbula. La forma reflecteix les forces que actuen sobre la mandíbula durant el procés de mastegar, proporcionant potencialment pistes sobre les propietats mecàniques dels aliments ingerits pels primers humans prehistòrics. 

• Microestriació dentària. Desgast microscòpic en les dents molars, que es relaciona amb el tipus de dieta. 

• Química de teixits mineralitzats. Anàlisi d’isòtops i d’oligoelements. 

Per acabar, els patrons de variació genètica també aporten pistes del nostre passat envers l’adaptació a les noves dietes que calia adquirir per sobreviure als diferents canvis ambientals. Per exemple, la variació del nombre de còpies del gen de l’amilasa (enzim de la saliva) o la persistència de la lactasa (enzim per trencar la lactosa de la llet) (James, W. P. T., 2019).

Altres articles i publicacions relacionades amb l’evolució humana i la dieta:

• La dieta que nos hizo humanos
• Los orígenes de la alimentación humana: una perspectiva evolutiva
• Sin lácteos, cereales y verduras: así sobrevivieron los primeros humanos durante sus dos primeros millones de años

T’ha semblat interessant l’article? Considerar i comprendre els factors ambientals que van impulsar l’adaptació humana i el seguiment d’una dieta concreta en cadascuna de les seves fases és tot un repte. 

Però no només els factors ambientals incideixen en els éssers humans, sinó que també els factors humans i culturals incideixen en el medi ambient. Per descobrir més sobre això, vine a l’exposició Menja, Actua, Impacta. 

Aquest article ha estat publicat originàriament al portal web https://eat-life.fundesplai.org en el marc del projecte europeu EAT:LIFE.