L’entrevista: Ignasi Gairin, Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària (IRTA)

QUÈ ÉS L’IRTA I QUINA ÉS LA SEVA FUNCIÓ?

“L’IRTA és l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària. El centre on ens trobem ara mateix és l’IRTA La Ràpita, on treballem en dos programes:

El programa AMIC (Aigües Marines i Continentals)

Aquest projecte se centra en el seguiment del medi marí. Concretament, està destinat a garantir la seguretat alimentària dels productes que extraiem del territori. 

Produïm 3 milions de quilos anuals de bivalves entre musclos i ostres, i el programa AMIC fa un seguiment molt exhaustiu tant de toxines com de possibles malalties. L’objectiu principal és assegurar que l’extracció del producte de les badies tingui un ús alimentari totalment segur per a les persones.

El programa d’Aqüicultura

El programa d’Aqüicultura inclou diferents àmbits. D’una banda, les bivalves, amb què fem reproducció de diferents tipus. I de l’altra, els peixos, amb què també fem reproduccions. A més, tenim una línia de treball en la millora del coneixement de les necessitats de nutrició de bivalves i de peixos.”

Però… què és l’aqüicultura? Segons la FAO, l’aqüicultura és el cultiu d’organismes aquàtics -és a dir, de peixos, mol·luscs, crustacis i plantes aquàtiques- amb alguna forma d’intervenció en el procés de cria per a augmentar-ne la producció. Per exemple, l’emmagatzematge periòdic, l’alimentació, la protecció dels depredadors, etc. 

L’aqüicultura subministra, avui en dia, més de la meitat del peix que es consumeix arreu del món. 

L’AQÜICULTURA: EL FUTUR PER A UN CONSUM DE PEIX SOSTENIBLE?

“Des de l’IRTA s’està treballant en l’aqüicultura des de fa anys. Pel que fa als peixos, vam començar amb la daurada i el llobarro, però hem anat ampliant la varietat d’espècies, com ara el llenguado i el peix reig.

A escala de mundial, l’aqüicultura ja ha superat l’extracció marina. És a dir, que s’ha demostrat que l’aposta que vam fer des de l’IRTA dona resultats òptims. Seguir apostant per una producció sostenible i a més, per una producció que pot garantir les necessitats del mercat és imprescindible.

L’aqüicultura ha anat evolucionant no només pel que fa a les espècies, sinó també pel que fa a la manera d’alimentar-les. Les productores de pinso fan una recerca contínua, amb l’objectiu de seguir incrementant la producció sense posar en perill els recursos naturals del planeta.”

QUINS TIPUS DE PESCA SÓN ELS MÉS SOSTENIBLES?

“La pesca extractiva captura tots els peixos que troba a la zona del mar on va a pescar. Però hi ha modalitats de pesca més selectives que d’altres. Per exemple, la pesca d’arrossegament arriba fins al fons marí i arrenca vegetals i espècies animals que formaven part de l’ecosistema i que proveïen d’aliment a altres espècies del mateix medi. 

Existeixen altres arts de pesca tradicional, com ara la pesca del palangre o la pesca del tresmall, que no fan malbé el fons marí i que són sistemes molt més sostenibles a escala ambiental.”

AQÜICULTURA I BENESTAR ANIMAL

“Ja tenim prou anys d’experiència per saber quina és la densitat de peixos òptima que hi pot haver a les gàbies sense estressar als animals. Crear estrès en un animal comporta un efecte d’immunosupressió. Aleshores, les defenses d’aquell animal no faran front a qualsevol possible canvi de la climatologia externa.

Per tant, no podem pensar que superar unes densitats determinades serà més productiu, ans al contrari. Sorgiran problemes patològics a causa de l’estrès. I, si passa això, es necessitaran antibiòtics, fet que implica un cost afegit i, a més, no és fàcil obtenir una recepta veterinària per a fer un pinso amb antibiòtics. Per acabar-ho d’adobar, un cop finalitzi el tractament cal que els peixos passin per un període de supressió de l’antibiòtic, que és el temps que triga el peix a eliminar-lo metabòlicament.

En qualsevol moment i en qualsevol piscifactoria que estigui fent comercialització, pot haver-hi un control de Sanitat, que pot emportar-se una mostra dels peixos comercialitzats. Si hi trobessin residus d’antibiòtics, es tractaria d’una infracció molt greu per part de la piscifactoria.”

MICROALGUES

“Els cultius que tenim aquí darrere són de microalgues, que necessiten aigua molt neta. Per a aconseguir-ho, el que fem és filtrar-la fins a una micra, després la passem per carbó actiu amb l’objectiu d’eliminar-ne productes químics i també desinfectar-la amb rajos ultraviolats. A aquesta aigua tan neta hi afegim sals minerals, com les que té una planta a casa i hi tirem adob. Posteriorment, li posem un bombolleig perquè homogeneïtzi tot el medi de cultiu i hi afegim un innocu.

Aleshores posem una petita dosi d’alga, la que volem cultivar, que s’anirà multiplicant gràcies a les sals minerals i a la lluminositat de la fotosíntesi. També aportem periòdicament CO2, que és el gas que fixen per anar-se multiplicant.

Les dues algues que tenim en cultiu en aquests moments al Centre d’Aqüicultura d’IRTA de la Ràpita són l’espirulina i la chlorella. Són algues que s’utilitzen tant per a consum humà com per a la formulació de pinsos destinats a alimentar peixos.”

Sabies que a l’exposició Menja, Actua, Impacta comptem amb un petit cultiu de microalgues? Concretament, d’espirulina i chlorella, també.

Avantatges de les algues

1. Alt valor nutritiu: les microalgues contenen proteïnes d’alta qualitat, àcids grassos poliinsaturats i compostos bioactius.

2. Baixa petjada ecològica: necessiten pocs recursos naturals per créixer i ajuden a reduir els nivells de contaminació, ja que capturen CO2.

3. Creixement ràpid i eficient: tenen unes taxes de producció entre 4 i 15 vegades més elevades que altres cultius vegetals.

Coneixies l’aqüicultura? Sabies que la indústria pesquera també pot ser molt contaminant per al medi ambient i que posa en perill la biodiversitat? Quant peix consumeixes a la setmana? Creus que en fas un consum responsable? 

Vine a l’exposició i amplia la informació sobre el consum de peix i l’impacte que genera en el planeta. Una de les cinc grans temàtiques de l’exposició és el consum de proteïna animal i la importància de reduir-lo. Així que si t’interessa la temàtica, no dubtis a venir a l’exposició! 

Aquest article ha estat publicat originàriament al portal web https://eat-life.fundesplai.org en el marc del projecte europeu EAT:LIFE.