Coneixes la diferència entre malbaratament i pèrdua alimentària? O entre la ramaderia intensiva i l’extensiva? Què són els aliments malsans? I la migració química? O els aliments de proximitat? Consulta el diccionari de l’alimentació sostenible i saludable i resol tots els teus dubtes!
Hem preparat un diccionari amb desenes de conceptes rellevants sobre alimentació sostenible i saludable. En tots ells pots ampliar la informació amb algun dels articles del nostre blog ‘Explora continguts’ o bé amb alguna altra pàgina o font d’informació. Comencem!!
Tal com explica l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, un additiu alimentari és qualsevol substància que normalment no es consumeix com a aliment en si, ni s’utilitza com a ingredient característic en l’alimentació, i que té un propòsit tecnològic en la fabricació, preparació, tractament, transport o emmagatzematge de l’aliment.
L’agroecologia és una modalitat d’agricultura basada en pràctiques ecològiques que treballa amb coneixements tradicionals i científics. També es caracteritza per incorporar una visió sociopolítica de transformació integral dels sistemes alimentaris. Per això es defineix com una una disciplina científica, un conjunt de pràctiques agrícoles i un moviment social.
Tenen el caràcter de productes d’alimentació frescos aquells que per les seves característiques naturals conserven les qualitats aptes per a la comercialització i el consum durant un termini inferior a 30 dies, o bé que requereixen condicions de temperatura regulada de comercialització i transport.
Tal com podràs llegir a l’apartat “Salut i Ultraprocessats” de l’exposició, concretament al glossari, els aliments malsans són aquells que, consumits en excés, poden deteriorar la salut de manera acumulativa, no aguda.
Són aquells als quals s’ha afegit sucre, greixos, sal, midons o altres, per tal de perllongar-ne la vida útil, canviar la textura, donar-los sabors més intensos o fer-los més atractius.
La majoria tenen 2 o 3 ingredients i se’ls apliquen processos de conservació o cocció. Per exemple: verdures, llegums i fruita en conserva, fruita seca salada, carns curades i fumades, peix en conserva, formatges, pa, etc.
Tal com explica el Canal Salut de la Generalitat de Catalunya, els aliments ultraprocessats solen tenir llistes molt llargues d’ingredients, amb molt poca o gens matèria primera bàsica i amb els components que s’utilitzen en els aliments processats: sucre, olis i greixos, sal, antioxidants, estabilitzants i conservants.
A més, contenen substàncies i additius que, encara que són segurs, serveixen únicament per potenciar o modificar els gustos i els aspectes sensorials del producte. Els processos implicats en la fabricació d’aquests productes són industrials i estan dissenyats per ser productes a punt per consumir, precuinats o que només s’hagin d’escalfar.
Solen tenir gustos molt intensos, envasos i embalatges molt atractius, fortes i agressives campanyes de màrqueting, un elevat rendiment econòmic per qui els fabrica i sovint pertanyen a grans empreses i corporacions.
Sabies que, segons el Canal Salut de la Generalitat de Catalunya un terç de les calories que es prenen diàriament al nostre entorn provenen d’aliments ultraprocessats?
Des de l’Agència de Salut pública recomanen que consumim el mínim d’ultraprocessats possible.
L’espècie humana té un rol predominant a la Terra, fet que ha dut a algunes persones del món de la ciència a definir el temps en què vivim com l’era de l’“Antropocè”. Defineixen aquest període com una era en què les conseqüències de l’activitat humana són el principal motor de canvi del planeta.
Els 7.700 milions de persones que habitem el món som els inductors de grans canvis que no només afecten la nostra espècie, sinó que també afecten les condicions de vida de tota la biodiversitat del planeta.
L’aqüicultura és el cultiu d’organismes aquàtics -és a dir, de peixos, mol·luscs, crustacis i plantes aquàtiques- amb alguna forma d’intervenció en el procés de cria per a augmentar-ne la producció. Per exemple, l’emmagatzematge periòdic, l’alimentació, la protecció dels depredadors, etc.
L’aqüicultura subministra, avui en dia, més de la meitat del peix que es consumeix arreu del món.
És una formació geològica permeable en què s’emmagatzema i circula l’aigua subterrània. Permet garantir-ne la disponibilitat en aquells indrets on no hi ha rius o no es disposa de connexió a les grans xarxes d’abastiment supramunicipals. Són les reserves d’aigua subterrània que es poden trobar a diverses fondàries i abasteixen els pous de tot el planeta.
La Certificació Welfair és un certificat independent gestionat per l’IRTA. Es basa en una avaluació i control que permet, tant a productors com a responsables d’escorxadors, conèixer l’estat de benestar en les seves instal·lacions i realitzar una millora continuada.
D’aquesta manera, es garanteixen bones pràctiques en benestar animal, respectuoses i sostenibles que afecten en la millora dels resultats.
Es considera que un material és biodegradable quan pot descompondre’s en els elements químics que el formen, a causa de l’acció d’agents biològics i condicions ambientals diferents. És a dir, la biodegradabilitat és la capacitat de descomposició d’alguna cosa.
La biodiversitat és, segons el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, la variabilitat d’organismes vius de tots els ecosistemes terrestres, marins i aquàtics, així com els complexos ecològics de què formen part. Inclou la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dins dels ecosistemes.
La biodiversitat és important per raons de caràcter ambiental, econòmic, cultural, emocional i ètic. Ofereix un conjunt de serveis i funcions útils, que inclouen la provisió d’aliments, combustibles, sòls fèrtils, aire net, aigua pura i matèries primeres. Contribueix també al benestar humà físic i emocional, i forma part del patrimoni natural i cultural dels territoris.
És un agent químic o físic específic que té la capacitat de causar càncer en individus que s’hi exposen. També es coneix com substància cancerígena.
Hi pot haver substàncies potencialment carcinògenes en els productes químics que ens envolten, en el tabac, en els pesticides, etc. Però també cal tenir en compte que hi pot haver molts carcinògens en els aliments que consumim.
Per exemple, l’any 2015 l’OMS va decretar la carn processada com a carcinògena. Els experts van arribar a la conclusió que cada porció de 50 grams de carn processada consumida diàriament augmenta el risc de càncer colorrectal en un 18%.
El comerç de proximitat engloba tots els productes de temporada cultivats o produïts molt a prop d’on finalment són venuts. Es defineixen, segons la Generalitat de Catalunya, per ser productes agroalimentaris de venta directa des de les persones productores o amb un sol intermediari.
El comerç just és una forma alternativa de comerç que mira d’aconseguir relacions comercials més equitatives entre els països considerats rics i els que es consideren en vies de desenvolupament econòmic. Es basa en valors ètics i ambientals, en oposició als criteris exclusivament econòmics del comerç tradicional.
És el dia o mes fins al qual es pot consumir l’aliment de forma segura. Així doncs, no s’ha de consumir cap aliment després de la data de caducitat, per molt que l’embalatge estigui intacte.
En cas de congelar l’aliment poc després d’haver-lo comprat, és possible que sigui segur consumir-lo més enllà de la data de caducitat, sempre que es faci com cal. Cal seguir al peu de la lletra les instruccions que figuren a l’envàs.
És la data fins la qual el productor recomana consumir l’aliment conservant la qualitat i propietats organolèptiques previstes en el moment de l’embalatge. Ara bé, després d’aquesta data, és possible que l’aliment encara sigui segur per la ingesta, tot i que cal tenir en compte diversos factors, com haver-lo mantingut tal com indica a les instruccions de conservació.
El DDT, conegut com Dicloro–Difenil–Tricloroetà, és una substància insecticida prohibida en pràcticament tot el món a causa de la seva gran persistència i bioacumulació en el medi ambient. És extremadament tòxica i perillosa per a la majoria d’animals, també els humans.
L’ús principal del DDT va ser durant molt de temps el de combatre insectes portadors de malalties com la malària, el paludisme, la febre groga, l’encefalitis i altres.
Es coneix com a desenvolupament sostenible aquell que satisfà les necessitats actuals de les persones sense comprometre la capacitat de les futures generacions. Engloba tres elements fonamentals que s’han de complementar en harmonia: la sostenibilitat ambiental, l’econòmica i la social.
La desforestació és el procés de desaparició dels boscos i masses forestals, causada, sobretot, per l’activitat humana. Segons un estudi de WWF les causes principals són l’agricultura comercial i l’excessiu consum de carn a escala mundial. Aquest segon motiu duu a una necessitat contínua de buidar àrees boscoses amb la finalitat de crear espai per als cultius de soja, que serviran de pinso als porcs i vaques de tot el món.
Un altre dels cultius que provoca actualment més desforestació és el de la palma (per l’oli de palma que contenen molts aliments processats i ultraprocessats).
Les cultures alimentàries tradicionals, amb alt contingut d’aliments d’origen vegetal de qualitat, han patit al llarg del segle XX una transició cap a un model d’alimentació globalitzat: la dieta occidentalitzada.
Els motius d’aquest canvi dietètic estan associats a transformacions en els hàbits i en l’entorn: promoció i comercialització d’aliments hipercalòrics barats per part de la indústria alimentària, urbanització, manca d’activitat física, etc.
La dieta planetària té com a objectiu principal aconseguir una bona salut a l’hora que es preserva la salut planetària tot fent front al canvi climàtic i la contaminació.
Recomana el consum de 2500 kcal/dia i es basa en l’augment de la ingesta de fruites, verdures, fruita seca i llegums, juntament amb petites porcions de carn i lactis.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), les dioxines formen part d’un grup de compostos químics anomenats contaminants ambientals persistents.
Més del 90% de l’exposició humana a les dioxines es produeix a través dels aliments, en concret, mitjançant els productes carnis i làctics, peixos i mariscos.
Les dioxines tenen una toxicitat elevada i poden provocar problemes de reproducció i desenvolupament, afectar el sistema immunitari, interferir amb hormones i arribar a causar càncer.
Segons el Parlament Europeu, l’economia circular és un model de producció i consum que implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes existents totes les vegades que sigui possible per a crear un valor afegit. D’aquesta manera, el cicle de vida dels productes s’allarga.
Contrasta amb el model econòmic lineal tradicional, basat principalment en el concepte “utilitzar i llençar”, que requereix de grans quantitats de materials i energia i és altament contaminant.
És el consum d’insectes per part dels éssers humans. Es practica en molts països d’arreu del món, però sobretot a l’Amèrica Llatina, l’Àfrica i l’Àsia. Els insectes són molt rics en proteïna, nutrients i greixos saludables.
La ingesta d’insectes, actualment, complementa la dieta d’aproximadament 2.000 milions de persones i té una gran quantitat d’avantatges ambientals, per a la salut de les persones i també a escala social i econòmica.
L’entorn obesogènic, és a dir, que afavoreix l’obesitat, està determinat per una gran varietat de factors ambientals, biològics, econòmics, psicològics i socials. Aquests factors contribueixen al desenvolupament de l’obesitat i podrien ser objectius d’intervenció. Elements com la falta d’activitat física, un estil de vida sedentari i una dieta alta en calories en són alguns dels factors principals.
És una sensació física incòmoda o dolorosa, causada per un consum insuficient d’energia alimentària. Es torna crònica quan la persona no consumeix una quantitat suficient de calories (energia alimentària) de forma regular per a portar una vida normal, activa i saludable.
El flexitarianisme és un tipus d’alimentació que es basa en el consum d’aliments d’origen vegetal però també permet el consum de carn i altres productes d’origen animal, de manera esporàdica i moderada. Per tant, és més flexible que les dietes veganes o vegetarianes.
El terme “globalització” s’utilitza per a descriure una varietat de canvis econòmics, culturals, socials i polítics que han donat forma al món en els últims 50 anys.
La creixent homogeneïtzació dels gustos de les persones consumidores, la consolidació i expansió del poder corporatiu, el fort augment de la riquesa i la pobresa i la presència creixent de les idees democràtiques liberals s’atribueixen a la globalització.
La Gran Acceleració es refereix al període més recent de l‘Antropocè, en què la taxa d’impacte de l’activitat humana sobre la geologia i els ecosistemes terrestres augmenta significativament. Es considera que inclou des de després de la Segona Guerra Mundial fins l’actualitat.
Fa més d’una dècada, un grup de científics i científiques va proposar els límits per a 9 processos ambientals (The Planetary Boundaries, 2009: Rockström et al.) dins dels quals la humanitat podria continuar desenvolupant-se durant les properes generacions.
Malauradament, ja hi ha quatre d’aquests processos que han superat el límit de perillositat: el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, els usos de la terra i els cicles biogeoquímics.
Una persona la pateix quan no disposa d’accés regular a suficients aliments innocus i nutritius per a un creixement i desenvolupament normals i per a portar una vida activa i saludable.
Això es pot deure a la falta de disponibilitat d’aliments i/o a la falta de recursos per a obtenir-los. La inseguretat alimentària pot experimentar-se a diferents nivells de severitat.
És una instal·lació de ramaderia industrial en la qual la densitat d’animals és molt gran. Hi poden tenir cabuda des de desenes de milers d’unitats de bestiar porcí o boví fins a xifres que arriben al milió en el cas de les macrogranges dedicades a la cria de pollastres.
La millora de les tecnologies durant les últimes dècades, unida al ràpid augment de la població a escala mundial ha fet que la producció de carn s’hagi disparat.
El sobreprès i l’obesitat estan relacionats, juntament amb la manca d’activitat física (sedentarisme) i altres hàbits no saludables, amb l’aparició de Malalties No Transmissibles (MNT).
Les MNT inclouen problemes de salut crònics com la diabetis, malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer, que són responsables del 71% de la mortalitat prematura al món.
És el conjunt d’aliments descartats al llarg de la cadena alimentària que segueixen sent perfectament comestibles i adequats per al consum humà. Aquests aliments, a falta de possibles usos alternatius, acaben eliminats com a residu.
Els factors que dificulten seguir una dieta saludable i que contribueixen a la malnutrició són diversos: la falta de disponibilitat i accés als aliments saludables, la pobresa, l’oferta d’aliments malsans i superflus, la conducta alimentària i els efectes del canvi climàtic, entre d’altres.
Quan parlem de malnutrició, parlem de les mancances, excessos i desequilibris de la ingesta calòrica i de nutrients d’una persona. Inclou tres grans grups:
1. La desnutrició, que inclou l’emaciació (un pes insuficient respecte l’alçada), el retard del creixement (una alçada insuficient per a l’edat) i la insuficiència ponderal (un pes insuficient per l’edat).
2. La malnutrició relacionada amb els micronutrients, que inclou les mancances de micronutrients (la falta de vitamines o minerals importants) o l’excés de micronutrients.
3. El sobrepès, l’obesitat i les malalties no transmissibles relacionades amb l’alimentació (com les cardiopaties, la diabetis i alguns càncers).
Els mercats i parades de pagès permeten fer accessible l’alimentació fresca i sana a la ciutadania, que obtingui productes ecològics, de proximitat i de temporada de la mà de productors i productores locals.
Els Mercats Verds tenen com objectiu principal potenciar l’oferta i el consum de productes de proximitat i augmentar la presència de producte ecològic fresc per tal de garantir una alimentació més saludable.
Tots els residus de plàstic, independentment de la seva mida, són perjudicials per al medi ambient, però els microplàstics suposen un repte especial atesa la seva minúscula mida (alguns són 150 vegades més petits que un pèl humà) i la seva capacitat per entrar a la cadena alimentària. N’hi ha a la pluja, als nuclis de gel àrtic, als peixos que mengem i també a les fruites i verdures.
La migració de substàncies químiques als aliments és un procés de difusió i contaminació de partícules derivades dels materials d’empaquetatge i dels seus processos de fabricació. D’això se’n diu difusivitat química, la qual produeix contaminació en els aliments.
Són un tipus de plaguicides que són molt tòxics per als insectes. Són sistèmics i acaben en el pol·len i el nèctar de les flors dels cultius tractats, enverinant així als pol·linitzadors.
A més, són persistents i es filtren a rierols, estanys i rius, on destrueixen la vida aquàtica.
El Consell de Protecció de la Natura (CPN) va ser la primera institució a definir què era un Parc Agrari. La va descriure com “un espai obert i delimitat, el propòsit del qual és facilitar i garantir la continuïtat de l’ús agrari, preservant-lo de la seva incorporació al procés urbà, impulsant programes específics que permeten desenvolupar el seu potencial econòmic mediambiental i socio-cultural, i protegir el patrimoni natural del seu entorn.”
Es consideren pèrdues aquelles parts comestibles dels aliments que queden a l’explotació mateixa, ja siguin reincorporades al sòl o utilitzades per a fer compostatge in situ.
La permacultura (o Agricultura Permanent) és el disseny conscient i el manteniment d’ecosistemes agrícoles productius, els quals tenen la diversitat, estabilitat i resistència dels ecosistemes naturals.
És la integració harmònica del paisatge i la gent produint menjar, energia, aixopluc i altres necessitats no materials d’una manera sostenible.
Els pescadors artesanals espanyols defineixen la pesca artesanal com aquella que es preocupa de tenir cura del medi marí i terrestre. Utilitza arts pesqueres passives, de manera que el seu impacte en el medi marí és mínim. La pesca artesanal és diària i genera beneficis per a les comunitats locals.
En pescar a prop de la costa, no consumeix tant combustible, de manera que les emissions de CO2 que genera són molt baixes. A més, en tractar-se d’una pesca diària, permet obtenir productes de major qualitat i frescor.
Quan parlem de pesca industrial, ens referim a aquella activitat que es realitza amb finalitats comercials mitjançant la captura massiva de peixos. L’objectiu és la captura de grans quantitats de peixos per a després vendre’ls a les llotges.
Des d’organitzacions ecologistes denuncien que més del 55% de la superfície oceànica està coberta per la pesca industrial. Des de Greenpeace expliquen que la indústria pesquera ha caigut en sobrepesca i pràctiques pesqueres destructives que estan acabant amb els oceans i la biodiversitat marina.
La pesca sostenible implica deixar suficients peixos al mar, evitant la sobrepesca, perquè la seva població es pugui reproduir de manera adequada, renovant-se contínuament, i mantenint-se saludable i productiva.
Per a què la pesca sigui considerada sostenible, també és imprescindible que es respecti l’estructura, productivitat, funció i diversitat dels ecosistemes marins. També cal tenir en compte que els impactes sobre altres espècies siguin com més petits millor, parant especial atenció a les espècies protegides, amenaçades o en perill; i tenir una bona gestió que permeti que la pesca s’adapti a canvis en el medi marí i compleixi la legalitat local, nacional i internacional.
Un pesticida és qualsevol substància o mescla de substàncies l’objectiu de les quals és controlar plagues i transmissors de malalties, com mosquits, paparres, rates i ratolins. En l’agricultura, s’empren per a controlar les males herbes, la infestació d’insectes i les malalties.
Els pesticides inclouen insecticides, plaguicides, herbicides, algicides, fungicides, etc. L’ús d’aquests productes en els cultius comporta el risc d’exposar als consumidors a substàncies químiques nocives a través dels residus que queden després de la cria de l’animal o l’elaboració del cultiu.
A més a més, aquestes substàncies són un greu perill per a la biodiversitat. Les abelles, imprescindibles per a produir una gran part dels aliments que consumim, se’n veuen molt ressentides i moltes espècies s’estan extingint per culpa dels pesticides.
La petjada de carboni és l’indicador de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) associades al cicle de vida d’un producte, servei o organització. Es quantifica en emissions de CO2 equivalent* que són alliberades a l’atmosfera.
*Emissions de CO2 equivalent: els GEH que no són el diòxid de carboni, és a dir, el metà, l’òxid nitrós o els fluorocarbonis hidrogenats, entre altres, es converteixen al seu valor equivalent en diòxid de carboni per tal de calcular el seu potencial d’escalfament global.
La petjada ecològica és un indicador de la superfície de sòl que cada persona, ciutat o territori necessita per a obtenir els recursos que consumeix i assimilar els residus que genera. És un concepte similar a la petjada de carboni, però en comptes de calcular les emissions de GEH, calcula la superfície productiva que cal per a produir recursos.
La petjada hídrica és el volum total d’aigua dolça utilitzada per a la fabricació de productes o serveis. Aquest volum d’aigua utilitzada pot haver estat consumida, contaminada o evaporada.
La producció agrícola ecològica implica l’adopció d’una sèrie de criteris i tècniques relacionades amb l’ambient i l’entorn, les espècies i varietats de conreu emprades, l’adobat, la sanitat vegetal, el control de males herbes i la recol·lecció de plantes silvestres.
A tall d’exemple, l’elecció de les espècies i les varietats a cultivar, entre d’altres factors, s’ha de realitzar en funció del manteniment de la salut dels conreus, escollint-se aquelles que millor resisteixin als paràsits i a les malalties i que millor s’adaptin a les condicions locals.
La producció ramadera ecològica és aquella en què el bestiar neix i es cria seguint un conjunt de criteris relacionats amb l’estabulació, la reproducció, l’alimentació, la neteja o la sanitat del bestiar.
Per exemple, s’ha de proporcionar un espai i unes condicions vitals suficients i adequades a la llibertat de moviments, suficient renovació d’aire, il·luminació, temperatura, i altres necessitats requerides per a cada tipus de bestiar; se’ls ha de proporcionar aliments d’origen ecològic i està totalment prohibit l’ús de factors de creixement i aminoàcids, entre altres criteris.
Es defineix com un sistema agrícola de producció d’aliments de qualitat, mitjançant mètodes respectuosos amb la salut humana i el medi ambient. Té la finalitat d’obtenir productes d’alta qualitat, minimitzar l’ús de productes agroquímics, optimitzar els mètodes de producció i disminuir els residus.
El producte local és aquell que es comercialitza en el mateix territori en què es produeix, sigui un municipi, comarca o fins i tot regió. L’objectiu principal del consum de producte local és optar pel comerç de proximitat, limitant el transport de mercaderies i reduint així les emissions que se’n deriven.
Els aliments cultivats localment poden ser una opció respectuosa amb l’entorn, però només si triem els que són de temporada a la zona on vivim. El cost energètic per produir i emmagatzemar aliments fora de les temporades naturals de cultiu pot arribar a ser superior al que costa transportar aliments que són de temporada a zones més llunyanes. Compartim, a continuació, un calendari per mesos:
Els purins són la mescla d’excrements i d’orina del bestiar porcí amb l’aigua de la neteja de les corts dels animals. Estan formats per diversos components contaminants o perjudicials per al medi ambient, principalment un excés important de nitrat i de fosfat. Tant el nitrogen com el fòsfor són macronutrients, essencials per a la vida de les plantes, de manera que el seu excés provoca la proliferació de vida descontrolada.
A Catalunya, la quantitat d’aigües afectades per excés de nitrats és alarmant, sobretot tenint en compte que en els darrers anys la tendència ha anat a pitjor. Aquestes aigües deixen de ser potables, ja que els nitrats poden passar a formar nitrocompostos, que en molts casos són cancerígens.
Tal com recull el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, la ramaderia ecològica se centra a garantir que els pinsos i farratges amb què s’alimenten els animals siguin de cultiu ecològic. Això significa que han de ser lliures de pesticides.
També té en compte la qualitat, la seguretat, la higiene, la protecció i el benestar dels animals.
Segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient, la ramaderia extensiva és el conjunt de sistemes de producció ramadera que aprofiten eficientment els recursos del territori amb les espècies i races adequades.
A més, cal compatibilitzar la producció amb la sostenibilitat i generar serveis ambientals i socials. Contempla aspectes clau com la utilització de races autòctones, la mobilitat del bestiar, el benestar animal i el maneig ajustat a la disponibilitat espacial i temporal dels recursos disponibles a cada zona.
La ramaderia intensiva es basa en la industrialització de l’explotació ramadera. Per a fer-ho, cal que el bestiar estigui estabulat, sota unes condicions creades artificialment i amb la finalitat d’augmentar la producció de carn i altres derivats animals en un temps reduït.
La ramaderia intensiva implica una sèrie de condicions que, sovint, són molt perjudicials: requereix una gran inversió en instal·lacions, tecnologies, mà d’obra i aliments; el bestiar està subjecte a condicions d’estrès (llum contínua, engreixament artificial, etc.) per a augmentar la producció; l’alta producció d’excrements (purins) pot contaminar el sòl i les aigües; i tot i els controls sanitaris, a vegades és inevitable que apareguin malalties a les granges, com ara la grip aviària.
El reciclatge és un procés en el qual es transformen residus usats o rebutjats en noves matèries primeres llestes per a tornar a ser utilitzades. Els beneficis de reciclar són: utilitzar menys matèries primeres i, per tant, menys recursos naturals; estalviar energia; i generar menys residus i menys emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre altres.
Donar una altra vida als objectes o envasos que adquirim és clau per diversos motius:
1.Redueix el volum de residus que genera cada persona.
2. ermet fabricar nous objectes a partir de materials que no han suposat cap cost de producció (ni econòmic, ni ambiental).
3. Ajuda a canviar els hàbits de consum i la manera de veure el món, canviant el cicle “comprar, utilitzar i llençar” per a introduir la reutilització en les nostres vides.
Tal com recull la FAO, la sobirania alimentària és basa en sis aspectes principals: l’alimentació és més que una mercaderia; posa en valor als proveïdors d’aliments; redueix la distància entre proveïdors i consumidors; situa el control a nivell local; promou el coneixement i les habilitats; i és compatible amb la naturalesa.
Els organismes genèticament modificats (OGM) són aquells el material genètic dels quals s’ha modificat usant tècniques modernes d’enginyeria genètica, per conferir-los una propietat determinada.
Quan la modificació consisteix en la introducció d’un gen procedent d’una altra espècie s’anomenen organismes transgènics.
Una de les persones que va establir les bases del veganisme va ser Donald Watson, que el 1944 va fundar la Societat Vegana i va afirmar el següent: “el veganisme és una filosofia de vida que exclou totes les formes d’explotació i crueltat cap al regne animal. A la pràctica, s’aplica seguint una dieta vegetariana pura i anima a l’ús d’alternatives per a totes les matèries derivades parcial o totalment d’animals.”
Les persones veganes són crítiques amb la confecció de peces de vestir feta amb animals (com pell i llana), amb els zoològics, aquaris o circs amb animals. Tampoc accepten el seu ús en laboratoris, estudis científics, ni avalen productes cosmètics ni medicaments que s’hagin estudiat en animals.
La dieta vegetariana exclou, en major o menor mesura, els aliments d’origen animal. Es basa, doncs, en els d’origen vegetal: cereals, verdures i hortalisses, fruites fresques i seques, llegums, tubercles, llavors, olis i greixos vegetals. L’opció vegana o vegetariana estricta prescindeix de la carn, el peix, el marisc, els ous i els lactis, mentre que l’opció ovolacteovegetariana inclou els ous, la llet i els derivats lactis.
És aquella venda realitzada directament pels productors o agrupacions de productors agraris en favor del consumidor o consumidora final, sense la intervenció de cap persona intermediària.
És la venda realitzada pels productors o agrupacions de productors agraris en favor del consumidor o consumidora final, amb la intervenció d’una sola persona intermediària.
Coneixies tots els conceptes del diccionari? T’ha sigut d’utilitat? Si és així i vols que arribi a més persones, t’animem a compartir l’entrada a xarxes socials i difondre l’alimentació sostenible i saludable!
També et convidem a venir a l’exposició Menja, Actua, Impacta i aprofundir molt més en tots aquests conceptes. Suma’t al compromís per a tenir cura del planeta i de la teva salut a través de l’alimentació! Et necessitem!!
En profunditat
27/07/2022
L’arròs del Delta de l’Ebre, el Calçot de Valls, la Llonganissa de Vic o el Pa de Pagès Català són productes que et són familiars, oi? Parlem de tots ells i d’uns quants més en un repàs de la vintena de productes catalans amb distintius d’origen.
En profunditat
27/07/2022
Sí, ho has llegit bé: la carn cultivada o carn in vitro és una proposta cada vegada més consistent. És una alternativa a la carn tradicional que permetrà conservar el mateix sabor d’una forma més sostenible.
20/07/2022
Quantes vegades has llençat menjar caducat? Què fas quan no tens més gana en un restaurant i encara et queda menjar al plat? Compartim algunes xifres sobre el malbaratament alimentari que no et deixaran indiferent.
Amb el suport institucional de
Amb la col·laboració de
Amb el suport de
