Explora continguts

“El problema és que l’alimentació s’ha tractat com una mercaderia més. S’ha especulat, s’ha volatilitzat el dret a l’alimentació i s’ha posat en perill la supervivència de camperols i camperoles, d’un model de vida agrari i d’una producció d’aliments sana i ecològica”, Javier Guzmán, director de Justícia Alimentària.

“Cultivem la nostra pròpia sobirania alimentària per no haver de dependre de l’exterior i gaudir del que tenim a prop, alhora que promovem la feina i la inserció sociolaboral de les persones del voltant”, Marissi Valverde, sòcia de Super Coop.

“No té sentit pensar que, superant unes densitats determinades de peixos a cada gàbia, serem més productius. Els peixos patiran problemes patològics a causa de l’estrès”, Ignasi Gairin, investigador del programa d’aqüicultura de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita.

“Llençar menjar és com un pecat, hem de valorar els aliments. Allò normal és ser sostenible, no pot ser considerat anormal”, Ada Parellada, cuinera.

“Tenim un lema que diu ‘doblement invisualitzades, doblement mobilitzades’. Estem invisualitzades pel fet de treballar al món rural i pel fet de ser dones”, Cristina de Llanos, membre de Ramaderes de Catalunya.