Imagina que et trobes a un restaurant amb els teus avinguts i demaneu tot de plats com a bon diumenge que és. En acabat pagueu el compte i tornes a casa. Atura’t un moment i reflexiona en el que has menjat. Certament has donat un benefici al restaurant i, per tant, ets partícip de l’economia del municipi, però has pensat en tot l’esforç en termes de producció i d’impacte ambiental que hi ha al darrere per a produir cada ingredient i plat? Això és només un exemple de molts, les nostres activitats diàries porten implícites conseqüències ambientals, les quals cada cop són més acusades fins al punt que poden afectar-nos a la salut i la dinàmica poblacional i terrestre.
Vivim en un moment crucial a la història de la humanitat. Els éssers humans, potser per primera vegada som capaços de canviar el planeta en el que vivim a nivell global, i en conseqüència parlem de l’Antropocè o època de l’ésser humà com una nova època geològica¹. Aquesta capacitat de transformació a nivell global també ha produït que siguem la principal causa dels nostres major problemes com l’afrontament als fenòmens naturals d’igual manera com succeïen en el passat.
Ja sigui per acció o inacció, som els causants del canvi climàtic, la fam o la propagació de moltes malalties. Per exemple, segons un estudi de la Harvard Medical School, al 2015 es produïren 8 milions de morts prematures que podrien haver-se previngut mitjançant intervencions a la salut pública². Però aquesta major capacitat de generar problemes globals també ve acompanyada per un coneixement sense precedents de les seves causes, les seves conseqüències i, fins i tot, les seves solucions.
Considerem el cas del canvi climàtic. El seu origen es troba en les emissions antropogèniques de gasos d’efecte hivernacle. Les seves conseqüències són econòmiques i socials. I sabem que la solució ja de passar per la reducció de les emissions d’efecte hivernacle, a aquestes alçades, de l’adopció de mesures d’adaptació. Hem resolt, per tant, els principals problemes tecnològics i econòmics, convertint el canvi climàtic en un problema polític i social.
Per a aquest plantejament polític i social, els costos del canvi climàtic són un aspecte crucial per a determinar tant les mesures de mitigació (reducció d’emissions) com l’adaptació (reducció dels efectes de la pujada de la temperatura). Existeix un nombre creixent d’estudis que realitzen curoses anàlisis de les dades per a comprendre com els diversos elements de l’economia responen als canvis en els diferents components del clima.
És ben sabut que els augments de temperatura mitjana i els pics de calor afecten la salut (augmentant la mortalitatᵌ, i redueixen la productivitat de les collites⁴ i del treball, per exemple, incrementant les baixes per malaltia i absentisme laboral⁵ o reduint les capacitats cognitives⁶). A més, s’ha estimat que les millors condicions econòmiques es donen a una temperatura mitjana al voltant dels 13 graus (que correspon a les regions a les que es troben les economies més fortes, com EUA, Japó o la majoria d’Europa), mentre que la productivitat econòmica cau per a temperatures més altes⁷.
Això és motiu de preocupació, donat que els països més pobres es troben en zones al voltant de l’equador amb temperatures ja per sobre d’aquest valor òptim. Aquests països compten a més amb recursos d’adaptació (per exemple, el 99% de les pèrdues que es produiran en països de renda baixa no estan pas assegurades). De fet, els costos derivats del desigual impacte del canvi climàtic (migracions, conflictes, etc) poden ser tan elevats com els efectes directes del mateix⁸.
Potser és menys conegut, tot i que no és sorprenent, que les condicions climàtiques afecten també al nostre ànim⁹ (i per tant a la nostra percepció del benestar) i poden desencadenar fluxos migratoris i conflictes socials ¹⁰, augmentant fins i tot el nombre de violacions i actes violents¹¹.
A nivell global, si no canviem la trajectòria de les emissions, s’estima que l’economia global es reduirà un 20% en comparació a mantenir la temperatura als nivells actuals¹².
Això, sense considerar els possibles efectes d’elements pels que no tenim observacions històriques (per exemple a l’augment del nivell del mar), aquells aspectes que no apareixen al PIB (com la biodiversitat o els conflictes dels processos migratoris), ni la creixent possibilitat d’una fallida dels llindars del sistema climàtic de la Terra, que resultaria en esdeveniments climàtics extrems encara més severs, com la destrucció de la biodiversitat o el col·lapse dels ecosistemes13.
Però conèixer els costos del canvi climàtic no és suficient per a resoldre el problema polític i social, ja que a més és necessari determinar els paràmetres ètics, és a dir, les preferències temporals de la societat i l’aversió a la desigualtat.
I és que el canvi climàtic és un tema ètic. Qualsevol solució requereix considerar desigualtats intergeneracionals, així com entre els habitants d’una mateixa generació, doncs la distribució dels seus efectes serà molt desigual, tant temporalment (amb majors costos per a generacions futures), com especialment (amb pitjors conseqüències per a les regions més pobres i els grups menys desfavorits).
Des d’un punt de vista ètic, tant la data com el lloc de naixement són dades moralment arbitràries, i per tant, no haurien de conferir més o menys drets a un major nivell de vida. Aquesta concepció condueix a defensar la sostenibilitat com criteri intergeneracional, i la convergència de benestar entre regions com criteri intrageneracional.
Però, com podem lluitar contra el canvi climàtic, sostenir el nivell de vida dels països desenvolupats i reduir les desigualtats? Segons les nostres estimacions, la resposta és afirmativa¹⁴. De fet, podem eliminar riscos no assumibles associats a augments de la temperatura superiors a 2⁰C i mantenir unes expectatives acceptables de convergència dels nivells de vida entre les regions més riques i les regions més pobres, mentre gaudim d’un creixement del benestar que garanteixi un millor nivell de vida per a les generacions futures. Però aquests objectiu requereixen que cooperem a nivell global per a reduir les emissions i una moderació del creixement, en particular als països rics. És important remarcar que moderar el creixement no implica una pèrdua de qualitat de vida.
Per altra banda, un creixement contingut en els països desenvolupats pot ser políticament factible, comptant amb el suposrt de la majoria dels seus habitants, si tal creixement es distribueix de manera més equitativa. En els darrers 25 anys, un 44% de l’augment en la renda s’ha concentrat en el 5% més ric del món. Als EUA, més de dos terços del creixement ha acabat en més de l’1% més ric. Si el creixement es modera, però afavoreix a la majoria de la població a costa de l’1% més ric, les polítiques de creixement sostenible disposaran del recolzament majoritari de la població. Tal vegada és aquesta relació entre els beneficis dels més rics i les mesures necessàries per a resoldre problemes vinculats al canvi climàtic, que requereixen d’una intervenció pública, cosa que impedeix als partits més conservadors acceptar la realitat i la urgència del mateix.
Una conseqüència directa d’aquest plantejament ètic és que el creixement econòmic i la distribució de l’esforç per a mitigar els efectes del canvi climàtic (per exemple, mitjançant la distribució de drets a emetre) estan íntimament lligats, i és miop parlar de creixement sense reconèixer les seves implicacions sobre el canvi climàtic. De la mateixa manera que no podem parlar de mesures contra el canvi climàtic sense contemplar la seva estreta vinculació amb el creixement econòmic i la seva distribució.
Altrament, la lluita contra el canvi climàtic pot suposar també una oportunitat d’augmentar els nivells de salut i reduir les desigualtats si s’aprofiten les sinèrgies generades per la mitigació d’emissions. Per exemple, els combustibles fòssils són la principal font de gasos d’efecte hivernacle, però també els principals determinants de la pol·lució ambiental, originant el 85% de les partícules a l’aire i la pràctica totalitat de la contaminació d’òxids de nitrogen i d’òxids de sofre. Els costos del benestar simplement relacionats amb la contaminació de l’aire i l’exposició al plom s’estimen en uns 4,2 trilions de dòlars anuals o un 5,6% del producte total mundial¹⁵ .
Per tant, la reducció de l’ús de combustibles fòssils no només mitigaria els efectes a mitjà i llarg termini del canvi climàtic, sinó que també els efectes presents de la pol·lució. En addició, la reducció de les emissions també tindria efectes positius sobre la desigualtat. Mentre que a nivell internacional al voltant del 92% de les morts relacionades amb la pol·lució tenen lloc a països de renda mitjana o baixa; a nivell nacional, aquestes morts es centre en les minories i els grups marginals.
NOTES
¹ P.J. Crutzen and E. F. Stoermer. The ‘Anthropocene’. Global Change Newsletter. 41: 17–18. (2000).
² B.C. Alkire et al. The Economic Consequences Of Mortality Amenable To High-Quality Health Care In Low- And Middle-Income Countries. Health Affairs 37, 988–996. (2018).
ᵌ Y. Guo et al., Global variation in the effects of ambient temperature on mortality: A systematic evaluation. Epidemiology 25, 781–789 (2014). Ver también OMS y Lancet Report.
⁴ M. Burke et al., Global non-linear effect of temperature on economic production. Nature 527, 235–239 (2015).
⁵ J. Graff Zivin and M. Neidell, Temperature and the allocation of time: Implications for climate change. Journal of Labor Economics 32,1–26 (2014).
⁶ Joshua Graff Zivin et al., Temperature and Human Capital in the Short and Long Run. Journal of the Association of Environmental and Resource Economists 5, 77-105 (2018).
⁷ Idem. M. Burke et al. (2015).
⁸ F. Dennig et al. Inequality, climate impacts on the future poor, and carbon prices. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 112, 15827-15832 (2015)
⁹ Patrick Baylis, Temperature and Temperament: Evidence from Twitter. Working Paper. December (2019).
¹⁰ M. Hsiang et al., Civil conflicts are associated with the global climate. Nature 476, 438–441 (2011).
¹¹ M. Ranson, Crime, weather, and climate change. Journal of Environmental Economics and Management. 67, 274–302 (2014).
¹² T.A, Carleton and S.M. Hsiang, Social and economic impacts of climate. Science 353.(6304), aad9837–aad9837. (2016).
¹ᵌ R. DeFries et al. The missing economic risks in assessments of climate change impacts. Policy Insight. The Grantham Research Institute, The Earth Institute of Columbia University, and the Potsdam Institute for Climate Impact Research. September 2019.
¹⁴ H. Llavador et al. Sustainability for a Warming Planet. Harvard University Press. 2015.
¹⁵ P.J. Landrigran et al. The Lancet Commission on Pollution and Health. Lancet. (2017).
AUTOR
Humberto Llavador és professor del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, professor afiliat a la Barcelona GSE i investigador del IPGE. Doctor en economia per la Universitat de California-Davis, ha visitat com investigador la Universitat de Yale, el Grantham Reseach Institute, Korea University i INSEAD-Signapur, i ha sigut membre de l’Institute for Advanced Studies a Princeton.
La seva investigació es centra a l’economia del canvi climàtic, l’economia política i l’economia del benestar. Ha impartit classes a la UPF, la Barcelona GSE, Yale University, Korea University i a la Universitat de Califòrnia. Al 2012 va rebre la Distinció Jaume Vicens-Vives per la qualitat i la innovació docent.
En 2015 va publicar el llibre Sustainability for a Warming Planet [Sostenibilitat per a un món que se escalfa] (Harvard University Press) amb John E. Roemer i Joaquim Silvestre. In 2016, aquest llibre va guanyar el X Premi de la Societat Catalana d’Economia i va rebre resenyes del Journal of Economic Literature, el Journal of Economic Issues, el Journal of Economics i Current Biology.
Aquest article inclou edicions d’Anna Garcia Tortosa (Fundesplai).