La quantitat de plàstic que utilitzem per envasar, transportar aliments o menjar ha crescut de manera vertiginosa els darrers anys. Envasem, emboliquem i agafem bosses innecessàriament sempre en nom de la nostra comoditat, i la majoria d’aquests plàstics acostumen a ser d’un sol ús.
Només en quatre anys, del 2016 al 2020, es va fabricar la meitat de tot el plàstic que s’ha produït al món des del 1950 fins a l’actualitat i el ritme no para de créixer. Sabem que és un material que pot trigar fins a 1000 anys a descompondre’s i la solució passa per la reducció i el reciclatge, però a la pràctica el mar s’ha convertit en un abocador de plàstic.
Segons un informe de la ONU, s’estima que cada any al voltant de 8 milions de tones de plàstic acaben als oceans; això equival a llençar un camió ple de plàstic cada minut. Els corrents marítims acumulen aquestes deixalles, especialment en cinc punts dels oceans, formant grans illes o superfícies també conegudes com a “sopes de plàstic”. L’any 1997 es va trobar la primera illa de plàstic i des d’aleshores se n’han localitzat 6 més. En total, actualment, hi ha 7 illes de plàstic als oceans:
El problema de l’existència d’aquestes illes de plàstic és quelcom que preocupa cada vegada més a la societat i als científics. Només el fet que hi siguin és un exemple flagrant de la mala gestió que es fa dels residus que produïm.
L’existència d’aquestes illes de plàstic suposa un greu problema ambiental i afecta especialment a la vida marina, però també ens afecta a nosaltres. De la lenta descomposició dels plàstics neixen els microplàstics, que són petites partícules que poden ser consumides per peixos i altres animals, s’acumulen als teixits i després nosaltres ens les mengem. Diferents estudis apunten que cada setmana ingerim 5 grams de microplàstic, el que equival a menjar una targeta de crèdit setmanal.
Gran part dels productes plàstics de l’oceà provenen d’activitats com la pesca, la navegació o el turisme. No cal oblidar, però, les fonts terrestres com la indústria, agricultura, ramaderia o la mala gestió de residus.
Possibles solucions a les illes de plàstic
Evidentment, les polítiques de gestió de residus són part de la solució. Per una banda són els governs els que poden implementar normes i lleis que regulin aquesta gestió, prohibeixin els plàstics d’un sol us, subvencionin noves investigacions… Per l’altra, les empreses privades i particulars hem de prendre consciència de l’impacte que té cada gest que fem i com podem afavorir la reducció del plàstic a les nostres llars, indústries o llocs de treball.
Per revertir la situació, entitats i ciutadans organitzen batudes de neteja de platges i d’aigües però per desgràcia no n’hi ha prou, el mar ja està ple de plàstic. Per canviar de rumb s’haurien de treballar diferents variables; foment del reciclatge, millora de la gestió de residus, suport a la investigació i innovació tecnològica, etc.
Per sort, a dia d’avui es porten a terme moltes accions solidàries i també privades per reduir el plàstic del mar i aprofitar-lo, reciclar-lo i transformar-lo. Per exemple, hi ha associacions o agrupacions de professionals que incentiven la recollida de plàstics quan pesquen i el posen a disposició d’empreses privades i associacions que el reciclen i en produeixen roba, sabatilles o material escolar. Un exemple d’aquestes iniciatives diverses en són Vertidos Cero, EcoMar, Limpocean, 4Ocean o Gravity Wave.
La ciència, una aliada per a la reducció de residus
També hi ha algunes iniciatives innovadores que busquen arribar a l’arrel de la qüestió, com el rastreig per monitoritzar la quantitat de residus plàstics que hi ha als oceans. Aquest tipus d’accions poden ajudar a identificar les fonts de residus plàstics, arribar on és el problema, i desenvolupar estratègies per reduir-los.
Una investigació molt prometedora és la que neix arrel del descobriment del Ideonella sakaiensis, un bacteri que és capaç de degradar el plàstic PET transformant-lo en matèria fàcilment degradable. Gràcies a ell s’han creat diferents enzims que ajuden a fer la mateixa funció, menjar-se el plàstic per aturar el problema. Aquests avenços no només signifiquen que d’una ampolla podríem arribar a fer compost per abonar els camps, també ens podrien ajudar a netejar els oceans.
Gestió de residus: la resposta al problema
Les illes de plàstic són un exemple de la necessitat d’actuar ràpidament. Reciclar és important, però cal reduir, en la mesura del possible, el plàstic que produïm i llancem, a més d’incentivar l’ús de materials reciclables i biodegradables.
Necessitem mesures efectives per reduir la quantitat de residus que aboquem als oceans i aquestes mesures s’han d’implementar des dels particulars fins a les entitats, empreses i governs. És vital recordar que tothom pot posar el seu granet de sorra en la reducció de l’empremta ecològica de les persones.
Podem començar per evitar els plàstics d’un sol ús i reduir al màxim la quantitat de plàstics a les nostres llars i llocs de feina. També podem crear i participar en iniciatives per netejar els oceans, afavorir les polítiques de reducció, reutilització i reciclatge de residus, votar els partits que ajudin a desenvolupar legislacions i institucions per reduir els plàstics i protegir els oceans… Tenim molt a fer, passem a l’acció!
Què podem fer per reduir l’ús de plàstic i minimitzar la nostra empremta ecològica?
> 15 activitats educatives per reduir l’ús de plàstics
- Fer servir bosses reutilitzables.
- Portar una ampolla de vidre i no una d’un sol us.
- Evitar comprar aliments i begudes envasades en plàstics i optar per alternatives com el paper, el vidre o el metall.
- Comprar productes a granel per evitar paquets envasats individualment.
- Fer servir carmanyoles de vidre o metàl·liques.
- Evitar els productes amb microplàstics, com per exemple alguns exfoliants facials i corporals.