L’entrevista: Justícia Alimentària

QUÈ ÉS JUSTÍCIA ALIMENTÀRIA?

“Justícia Alimentària és una associació que neix el 1987 a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona. La van crear un grup d’estudiants i professors que creien que calia treballar pel dret a l’alimentació a diferents països de l’Amèrica Llatina i l’Àfrica. 

A partir d’aleshores, ens vam anar transformant en una organització de lluita i de treball amb les comunitats camperoles de diferents països d’arreu del món, també de l’Estat Espanyol. Treballem per la transformació del sistema alimentari, que en els darrers anys s’ha convertit en una amenaça per les nostres vides i el medi ambient. Aspirem a un sistema alimentari que posi al centre el dret a l’alimentació, però que a més sigui saludable, just i sostenible.

És per tot això que ens dediquem a: 

1. Donar suport a iniciatives agroecològiques de diferents projectes mitjançant eines de cooperació internacional.

2. Fer campanyes per denunciar les males pràctiques de les multinacionals i del que entenem que són agressions al dret a l’alimentació.

3. Promoure canvis en les polítiques públiques de les diferents zones en què treballem.”

QUINA IMPORTÀNCIA TÉ L’ACTIVISME?

“La importància de l’activisme en societats com la nostra és clau perquè sabem que, si la ciutadania no s’activa, si no està present d’una manera clara, els canvis no vindran sols. 

És més, fins i tot amb activisme i amb centenars de lluites en marxa, sabem que és molt difícil, ja que els grans poders que en aquest moment prenen decisions al voltant de l’alimentació són molt influents. Si nosaltres no féssim res, si no ens defenséssim i ens quedéssim de braços creuats, no ens quedaria cap mena d’esperança.

A més, sabem que quan hem fet propostes, quan hem treballat, quan ens hem articulat, hem aconseguit canvis molt importants que abans semblaven impossibles. Canvis sobre els sistemes alimentaris, sobre la cura del medi ambient, sobre el dret a l’alimentació, i els drets dels consumidors. Sense l’activisme no hi ha democràcia, i sense l’activisme no hi ha canvis. I no podem pas esperar que els partits polítics siguin els que ens treguin les castanyes del foc. 

Cadascun de nosaltres, des de la nostra posició social, té una responsabilitat i una capacitat. És a dir, si estem treballant, si som pares o mares i tenim infants a l’escola, des del menjador escolar, des de les AMPES, des del veïnat… Sempre hi ha llocs des dels què ens podem organitzar i en què podem posar l’alimentació al centre i promoure canvis.”

UN BREU REPÀS DE LES ÚLTIMES DÈCADES 

“Per entendre el que ha passat o com ha estat la lluita alimentària els darrers 20 o 30 anys i les fites que hem assolit, s’ha d’entendre què ha passat al nostre món alimentari i quins canvis i transformacions hem viscut.

El punt fonamental és que l’alimentació s’ha tractat com una mercaderia més. S’ha especulat, ha entrat als mercats internacionals, s’ha volatilitzat el nostre dret a l’alimentació i s’ha posat en perill la supervivència de milions de camperols, d’un model de vida agrari i d’una producció sana i ecològica.

Però, a més, també ha canviat la nostra dieta. Podem dir que l’alimentació s’ha convertit en una gran amenaça per nosaltres. Van ser els camperols i camperoles els primers que es van adonar que les grans multinacionals i els Estats havien decidit que l’alimentació fos una comoditat més. El dret a l’alimentació ja no era important, havia quedat en un segon pla enfront del negoci que se’n podia fer. Milions de camperols s’estaven arruïnant i un grup de gent reduïda estava acaparant grans quantitats de recursos bàsics per a l’alimentació, com la terra, l’aigua i les llavors.

A partir d’aquí, apareix un moviment els anys 90 que es diu Via Pagesa, creat per milions de camperols i camperoles de tot el món que van alçar la veu davant d’aquest atropellament. Van defensar que necessitem canviar el sistema alimentari mitjançant la sobirania alimentària. És a dir, canviar-lo a través de la nostra capacitat com a ciutadans i ciutadanes de decidir qui volem que produeixi, on, per a qui i com.

Necessitem que els agricultors i la ciutadania s’apoderin i prenguin posició en la governança, en decidir el nostre sistema alimentari. Això comença amb la reforma de la FAO per incloure no només als estats a l’hora de prendre decisions, sinó també als agricultors, les agricultores, els pastors, els pescadors i a tota la petita producció. Perquè no hem d’oblidar que el 70% de la producció mundial d’aliments està en mans de petits i petites camperoles, no pas de les multinacionals. Les multinacionals no són les que ens alimenten.

A partir d’aquí comença a haver-hi moltes propostes, no només des del punt de vista de la producció i de la distribució, sinó també des del punt de vista del consum. Comencem a articular diferents xarxes per dir que no volem acabar en mans dels grans supermercats que estan en les principals línies de decisió de les empreses, sinó reprendre el control de l’alimentació. L’alimentació és un dret, de manera que cal posar en relleu allò que és públic en el sector de l’alimentació.

Jo puc decidir si em compro un mòbil o no, però no puc decidir si menjo o no menjo. Què passa amb l’alimentació a les escoles? Qui ho controla això? Diferents col·lectius, l’any 2013, vam iniciar una campanya anomenada Cortocircuito, per tal de reivindicar la importància de canviar les polítiques de compra pública cap a nosaltres i cap als nostres fills i filles. Les polítiques públiques han de donar suport a l’agricultura local i no pas a les grans multinacionals de la restauració.”

Altres problemàtiques del sistema alimentari actual

“Hi ha grans empreses que estan utilitzant estratègies de greenwashing alimentari, fent-nos creure que els productes que venen com a ecològics ho són, quan realment no és així. Al nostre país, el sistema agrari es basa, en bona part, en grans explotacions d’hivernacles. Un percentatge molt elevat dels productes que s’hi generen els exportem a Europa. Som el gran exportador de verdures d’Europa, moltes d’elles ecològiques, però amb un enorme cost climàtic d’emissions perquè han de recórrer molts kilòmetres.

A més, el sistema alimentari actual es basa també en l’explotació de les persones, de les persones migrants, sobretot. Això es deu que més de la meitat dels costos d’aquest tipus de producció assalariada, que ha substituït la producció de camperols i d’agricultors, es basa a pagar salaris. I com més baixos siguin aquests, millor per les grans cadenes de producció. Quan al nostre país hi ha hagut col·lectius de jornalers que han reclamat els seus drets bàsics, automàticament les grans cadenes han anat a buscar altres col·lectius de migrants per a explotar-los.

Per tant, tenim un sistema que pot ser ecològic en alguns casos, però alhora xoca frontalment amb els drets humans bàsics i els drets laborals. Això, però, es pot canviar i, de fet, s’ha de canviar. Hi ha algunes iniciatives a la Unió Europea que ens donen certa esperança sobre la necessitat d’una transformació agrària i una transformació alimentària. Però cal una transformació de veritat, no una estratègia gatopardista tipus ‘canvio algun detall perquè sembli que he canviat alguna cosa’; sinó que s’han de recuperar els mercats locals i l’alimentació pública basada en sistemes alimentaris locals. Bàsicament, el que s’ha de recuperar són els agricultors i les agricultores.”

CAP ON ANEM?

“Els darrers anys hem tingut algunes victòries pel que fa a polítiques públiques a l’estat espanyol i també a Catalunya. És a dir, no tot són males notícies. Hem tingut avenços, i alguns molt importants.

El més rellevant és el canvi de consciència en les persones, en la ciutadania. Últimament la gent comença a prendre’s seriosament que l’alimentació ens afecta a la salut i afecta el medi ambient i, per tant, la ciutadania la comença a mirar des d’un punt de vista diferent del que sempre l’ha mirat.

Però també hem fet alguns canvis. Per exemple, ja tenim molts llocs on comença a haver-hi escoles, comunitats autònomes o ajuntaments que aposten per una compra pública diferent, per recuperar les cuines, per càterings socials i més vinculats al territori. Hi ha llocs on s’estan recuperant mercats locals o mercats d’abastos. També estem canviant les lleis fiscals: per exemple, tenim un impost sobre el sucre a Catalunya i també un a escala estatal. 

S’ha obert des de fa temps el debat sobre el consum de carn, sobre quin és l’impacte del sector càrnic en la salut de les persones i del planeta… També és un assumpte molt rellevant el model de sistema productiu que tenim.”

Coneixies Justícia Alimentària? Què t’ha semblat la seva tasca? Sabies que la feina dels camperols i camperoles és tan important per a garantir la sobirania alimentària dels territoris? 

Si vols aprendre més sobre sobirania alimentària, pagesia i comerç de proximitat, vine a Menja, Actua, Impacta! 

Aquest article ha estat publicat originàriament al portal web https://eat-life.fundesplai.org en el marc del projecte europeu EAT:LIFE.