QUÈ ÉS “FUTURES LITERACY”?
Quan decidim portar un paraigües al matí perquè creiem que plourà més tard i no volem mullar-nos, estem fent servir el futur per prendre decisions en el present.
Futures Literacy o coneixement de futurs és la capacitat d’identificar i entendre aquests mecanismes d’anticipació i utilitzar-los a favor nostre per innovar en el present.
De manera similar, l’Agenda 2030, que conté els 17 Objectius pel Desenvolupament Sostenible, no és més que un pla compartit per a un futur pròsper per a les persones i el planeta. Per tant, és la imatge creada d’un futur desitjat el que està modelant les nostres accions i opcions en el present.
Des de 2013, el Futures Literacy es difon a nivell internacional a través de la metodologia Futures Literacy Labs (FLL), desenvolupada pel professor Riel Miller, cap de prospectiva de la UNESCO.
En els FLL es busca analitzar com les persones utilitzen suposicions anticipatòries per crear diferents imatges del futur, destacant com aquestes afecten les percepcions i decisions de les persones en el present. La comprensió de com aquestes idees i imatges de futur influeixen en la manera amb què les persones actuen en el present és la clau per a la innovació.
Així que, al contrari del que es pot suposar, l’objecte d’investigació de Futures Literacy no són prediccions de futur, sinó la pluralitat d’idees i imatges que les persones tenen a respecte del futur. Només qüestionant i deconstruint les nostres suposicions sobre el futur podrem imaginar i crear futurs realment disruptius.
La capacitat d’“utilitzar el futur” és una habilitat que pot adquirir-se i practicar-se, i permet a les persones entendre millor el rol que té el futur en el seu present.
Podem tenir més eines per al futur si considerem que:
- El futur encara no existeix, només pot ser imaginat
- Els humans tenim la capacitat d’imaginar
Com a resultat d’aquestes dues premisses, els humans som capaços d’imaginar el futur de diferents maneres i estar més preparats per les adversitats. Imaginar diferents futurs possibles i tenir les eines per analitzar-los amb profunditat ens pot ajudar a prendre decisions per innovar en el present.
Si vols saber més sobre Futures Literacy, mira aquesta entrevista a Rámila Zadeh, experta en innovació.
L’IMPACTE DE L’ALIMENTACIÓ EN EL FUTUR
Actualment, estem en una nova era geològica coneguda com a antropocè, on la petjada humana sobre el planeta és insostenible. Ens trobem amb alguns processos ambientals, com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, els usos de la terra i els cicles biogeoquímics, que ja han passat el seu límit de perillositat.
Com i què mengem és una de les primeres causes de les emissions de C02, de la desforestació i de la pèrdua de biodiversitat, del fet que els mars es buidin de vida i s’omplin de plàstics… I fins, i tot d’algunes de les malalties de les persones.
La forma que tenim de produir, distribuir i consumir els aliments té un gran impacte en el planeta i determinarà de manera directa els possibles futurs d’aquest. Si ara, per alimentar 8.000 milions de persones estem explotant el planeta més enllà de les seves possibilitats, quin serà l’impacte l’any 2050 quan hàgim d’alimentar-ne 10.000 milions?
Però no hem de mirar el futur amb desànim o por. És cert que el sistema alimentari és complex i hi intervenen molts actors, tant a escala local com internacional, però nosaltres, com a individus, tenim la capacitat d’ajudar a fer que les coses canviïn i crear un impacte positiu en el futur del nostre planeta.
De fet, cada dia prenem unes 200 decisions vinculades al menjar. T’imagines tot allò que podríem canviar amb cadascuna de les decisions? Tinguem “ecoesperança” i canviem els escenaris castrofistes per futurs més sostenibles a partir del canvi als nostres plats. Però per prendre aquestes decisions i canviar els nostres hàbits alimentaris, primer de tot ens hem de plantejar quin futur o possibles futurs volem. No hi ha un sol camí per arribar a aquests futurs que imaginem. De fet, n’hi ha un munt de solucions.
Una d’elles, proposada per una comissió de científics i científiques de la revista The Lancet, és l’anomenada “dieta planetària”.
En línies generals, la dieta planetària promou la reducció de la ingesta de proteïna animal i els aliments malsans, com la sal, el sucre o els productes ultraprocessats. A la seva vegada, proposa duplicar el consum de verdura, fruita llegums i fruita seca, prioritzant els productes de proximitat, de temporada i integrals.
Si vols conèixer amb més detall la proposta de la dieta planetària, llegeix l’article “La dieta planetària o com alimentar-nos cuidant el planeta”.
Visita l’exposició Menja, Actua, Impacta per aprendre com amb la nostra alimentació podem canviar el futur del planeta.
Aquest article ha estat publicat originàriament al portal web https://eat-life.fundesplai.org en el marc del projecte europeu EAT:LIFE.