Justícia alimentària i desigualtats socioeconòmiques

Què és la justícia alimentària?

La justícia alimentària és un moviment que defensa el dret a l’accés a aliments saludables, orgànics i locals per a tothom, sense importar procedència, color de pell o nivell econòmic. El nivell socioeconòmic és un factor determinant en l’accessibilitat als aliments. En aquest article repassem quina relació tenen aquests factors amb la justícia alimentària.

Justícia Alimentaria és una associació que des de fa més de 30 anys treballa pel canvi agroalimentari, aconseguir una sobirania alimentària global, conscienciar i fer arribar aquest missatge arreu del territori.

Durant els anys 90 l’alimentació va passar a formar part del paquet de mercaderies que es podien comercialitzar i això va tenir greus conseqüències. Enviar i rebre aliments de productors llunyans provoca sovint un col·lapse que porta la pesca, la ramaderia i l’agricultura local a la desaparició en benefici dels interessos econòmics.  

El mercat internacional i la desregulació ha facilitat que les grans multinacionals de l’alimentació tinguin el control de la producció i distribució d’aliments. Aquesta situació ha provocat un canvi de dieta en els països occidentals on es passa d’una dieta basada en la producció local i fresca a una dieta d’ultra processats amb productes provinents d’altres països o continents.

Què passaria si a Catalunya ens quedem sense llet? Doncs probablement s’importaria des d’altres països on sigui més econòmica de produir, generalment països empobrits o en vies de desenvolupament. Després, els consumidors/es catalans/es, sense saber-ho, la comprarien pagant més del que pagarien al país d’origen. És un sistema pervers que només afavoreix a les grans corporacions. 

El problema de justícia alimentària està present, també, als Estats Units, on segons informes del Departament d’Agricultura, més de 23 milions de persones viuen en el que s’anomena “deserts alimentaris”; zones on l’accés a aliments saludables i nutritius és limitat. Aquest problema s’accentua, com a Europa, a les zones urbanes més pobres i a punts on hi ha un percentatge de persones racialitzades més alt. 

Al Regne Unit també s’observen problemes de justícia alimentària; detecten una forta correlació entre l’origen racial, el poder adquisitiu i l’accés a aliments saludables. L’organització The Food Foundation denuncia que les persones racialitzades amb ingressos baixos tenen menys possibilitats per accedir a aliments saludables si els comparem amb persones que no pertanyen a aquest col·lectiu. 

Justícia alimentària a l’Àfrica 

El continent africà té la prevalença més gran de gana al món segons l’OMS. Alhora, el control de la producció i la distribució dels aliments està en mans de grans empreses multinacionals; el que provoca que els agricultors i productors locals tinguin dificultats per prosperar.  

Europa ha donat el vistiplau a uns acords de pesca que avalen que embarcacions de pesca europees baixin fins a les costes del Senegal, Mauritània i Gàmbia. Aquests països, que tradicionalment sempre han viscut de la pesca local i artesanal, han vist com des de fa anys hi ha grans vaixells europeus que practiquen pesca d’arrossegament i s’emporten el peix. 

> Un problema de justicia alimentaria y social: el expolio de peces en las costas africanas occidentales

> La transició cap a un sistema agroalimentari just i sostenible des de l’agroecologia i la sobirania alimentària

> Conferència: Pesca i consum responsable

Set milions de persones de l’Àfrica Occidental depenen de la pesca, que és la seva font d’ingrés econòmic. La sobrepesca i males pràctiques continuades al llarg de dècades per part de les flotes pesqueres industrials així com l’incompliment  de compromisos entre els governs de l’Àfrica occidental i amb la Xina, Corea del Sud i la Unió Europea, afavoreixen que un 30% de la població pateixi malnutrició i s’hagin perdut ja 300.000 llocs de feina en el sector pesquer (Greenpeace, 2017). 

Com acabar amb els problemes de justícia alimentària? 

Una possible solució és fomentar l’enfortiment de les comunitats locals així com el suport als agricultors/es i als petits productors/es. Això podria incloure iniciatives per promoure l’agricultura ecològica i de proximitat, el suport als mercats locals i la creació de cooperatives d’alimentació.   

Això ha d’anar acompanyat de l’educació sobre la justícia alimentària i com és d’important dur una dieta saludable, equilibrada, sostenible i ètica, especialment en els països que afavoreixen aquestes desigualtats, com els països de la Unió Europea. Hem d’entendre i fer saber què mengem i d’on ve. També és molt rellevant explicar les desigualtats socioeconòmiques que contribueixen al problema de la justícia alimentària.  

En conclusió, la justícia alimentària és un problema actual, global i complex intrínsecament lligat al nivell socioeconòmic i al país de residència o d’origen. Hem de prendre mesures com a societat, com a consumidors/es i exigir el compromís polític i institucional per reduir aquestes injustícies i aconseguir que tothom, de qualsevol lloc del planeta, pugui tenir accés a una alimentació saludable, sostenible i local.

Si vols aprofundir en aquest i altres aspectes de l’alimentació saludable i sostenible, et convidem a l’exposició “Menja, Actua, Impacta”. Recorda que si et cuides tu, també cuides al planeta!