“El malbaratament i les pèrdues alimentàries emeten el 8% dels gasos d’efecte hivernacle del món. […] Hem de fer petits canvis de comportaments, d’hàbits i de maneres de pensar sobre l’alimentació” assegura Raquel Díaz, directora de la Fundació Espigoladors.
Des de fa gairebé una dècada, l’organització sense ànim de lucre Espigoladors lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentari al nostre territori, fomentant el dret a una alimentació saludable i sostenible per a tothom.
Segons dades de la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, cada persona malbarata un total de 35 kg d’aliments a l’any a Catalunya. Aquesta xifra representa un 7% dels aliments adquirits.
Raquel Díaz, doctora en Sostenibilitat per la Universitat Politècnica de Catalunya i actual directora de la Fundació Espigoladors, parla en aquesta entrevista sobre el malbaratament alimentari que es produeix a les diferents fases de la cadena alimentària i reflexiona sobre l’impacte que té aquest fenomen en el canvi climàtic.
“El malbaratament alimentari són tots aquells aliments que llencem des del camp a la taula per diferents motius. La part comestible d’aquells aliments és el malbaratament alimentari.
Les pèrdues alimentàries, a diferència del malbaratament alimentari, són tots aquells aliments o les parts comestibles que es queden al camp abans d’entrar en el circuit comercial. Enciams, patates o mandarines que no arriben a ser collides i queden al camp tirades.”
“Les pèrdues i el malbaratament alimentari són un problema global que cal solucionar amb urgència. Però, per què passa? Per què s’estan generant aquest volums a totes les baules?
Primer de tot, no hem de deixar d’oblidar que les dinàmiques globals del sistema agroalimentari imperant que generen aquests volums de diferents baules a diferents indrets del món. I quines són aquestes dinàmiques? Estàndards comercials, normatives comercials o normatives de seguretat alimentària, però també dinàmiques de com està organitzat el mercat internacional global, que genera pressions a diferents agents de la cadena.
Per altra banda, és veritat que també hi ha dinàmiques individuals a les diferents baules que ocasionen diferents volums. Per exemple, al camp, al sector primari, el que passa normalment és un tema de preus. El preu que els hi paguen pels productes no arriba a compensar la mà d’obra de collir-los. Altres coses poden ser cancel·lacions de comanda, arròs de maneig de la finca o, fins i tot, temes estètics, com préssecs molt grans, molt petits o que tenen formes rares.
A la indústria, si bé els productes transformats no tenen tan risc de ser malbaratats com els productes frescos, també passa. Els diferents motius són: un error de logística i de maneig de l’estoc, un tema de dates o d’un error d’etiquetatge, o també comportaments i comandes dels diferents clients a les diferents aigües amunt.
A nivell de distribució, és a dir, distribució minorista i majorista, també es generen diferents lògiques que acaben tenint excedent a les seves botigues o als seus magatzems. Quines són? Tornem a un tema comercial, de falta d’antelació de les comandes, de no saber ben bé quins clients tindràs o què et compraran. També un tema estètic, de voler oferir gran varietat de la millor qualitat o estèticament millor. I també, un tema de consciència, on allò no és un problema i passa a ser un tema secundari.
I finalment, a nivell de consum, ja sigui a la restauració o a les llars, també estem generant petites miques entre tots cada dia. Els motius són diversos. Per una banda, el valor que avui dia tenen a la nostra societat els aliments. Per una altra banda, la manca de coneixements en el tema de la conservació, cuina, preparació dels aliments, aprofitament després de les sobres… Però també hi ha un tema d’estil de vida. La vida acelerada que portem, en la qual anem a treballar, tornem, cuidem dels nens o no, anem a fer esport… fa que no tinguem en compte aquesta part del malbaratament alimentari.
Aleshores, s’han de tenir en compte aquests petits comportaments que s’han d’intentar millorar, però sense oblidar que hi ha una causa global del sistema alimentari, que també s’ha d’intentar modificar.”
“Reduir el malbaratament alimentari a la meitat per al 2030 és un dels reptes principals de l’agenda dels ODS. Per què? Les pèrdues i el malbaratament alimentari ocasionen diferents impactes tant a nivell ambiental, social com econòmic.
A nivell social, simplement és un debat moral. Mentre que hi ha un 30% de la població que no té accés a una dieta variada, estem llençant aliments.
En l’àmbit ambiental, hem d’entendre que si ajuntéssim tot el malbaratament alimentari del món, seria una illa que emetria les mateixes emissions que el tercer país del món, després de la Xina i Estats Units. El malbaratament alimentari i les pèrdues per si sols emeten el 8% dels gasos d’efecte hivernacle del món, considerant que tot el sistema agroalimentari emet fins a un 30%.
Per tant, és una part del pastís molt gran, que està ubicada dins de tots els informes científics actuals com una de les estratègies més importants, juntament amb altres,per reduir l’impacte en el canvi climàtic de la humanitat.”
“A nivell col·lectiu, hem de posar al centre el valor que tenen els aliments i no considerar-los una mera mercaderia per diners, sinó que ha de posar-se al centre el seu valor nutricional, cultural i de relació entre les persones. També, hem de considerar que a nivell individual hem de fer petits canvis de comportaments, d’hàbits i de maneres de pensar sobre l’alimentació, tant a la llar com a les nostres feines.
Per tant, és important saber què fer amb els aliments, tenir en compte què comprem i a qui li comprem, comprar de proximitat i de temporada. Finalment, hem d’apostar per noves maneres de fer, nous models econòmics i nous models d’associacions, entitats o empreses que treballen per un canvi a nivell de sensibilització de tota la ciutadania, nous models de negoci i noves maneres de menjar i cuinar.”
T’ha semblat interessant l’entrevista? Eres conscient del gran impacte ambiental, social i econòmic que comporta malbaratar aliments?
Vine a l’exposició Menja, Actua, Impacta per descobrir més sobre les pèrdues i el malbaratament alimentari i aprendre quines accions podem fer a nivell individual per prevenir-lo.
Aquest article ha estat publicat originàriament al portal web https://eat-life.fundesplai.org en el marc del projecte europeu EAT:LIFE.
ET RECOMANEM TAMBÉ AQUESTS ARTICLES
17/04/2024
El 23 d’abril Catalunya es transforma; senyeres, roses i llibres envaeixen els carrers. Fins fa poc la diferència era clara: rosa per ella i llibre per ell. Per sort, això ja no és així. Ara bé, ho estem fent com cal?
11/04/2024
Posem la lupa sobre la gestió de la sequera a Catalunya! Privatització de l’aigua, manca de plans municipals, opacitat en les dades, crítica situació dels aqüífers… Experts alerten sobre la necessitat d’actuació immediata davant d’un escenari límit per al territori. Què en sabem?
Recurs
29/02/2024
En aquest article explorem quin són els beneficis personals i col·lectius dels horts urbans.
Amb el suport institucional de:
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
