D’on venen les gambes que mengem?

Alguna vegada t’has preguntat què passa més enllà del teu plat? Els aliments que menges poden haver fet molts quilòmetres i haver passat per moltes mans abans de ser ingerits. 

Actualment, hi ha establert un sistema de producció industrial global, que emmagatzema i transporta aliments des de qualsevol lloc del món i en qualsevol dia de l’any. 

La gran distància entre la producció i el consum amaga nombroses conseqüències socials i ambientals. Per una banda, suposa una gran despesa d’energia i la construcció de moltes infraestructures. Per l’altra, ens fa viure desconnectats dels ritmes estacionals de l’agricultura local. Aquest sistema causa una pèrdua de sobirania alimentària dels territoris i fomenta relacions injustes dins de la cadena alimentària, de manera que només se’n beneficien les empreses del sector que tenen més poder econòmic. 

Si vols aprendre més sobre el camí que fan els aliments des del moment que es cullen fins que arriben al teu plat, llegeix aquest article. 

Tal com s’explica a l’informe Alimentos Kilométricos, els aliments que més quilòmetres recorren des de l’estranger cap a Espanya són el pinso per animals, el peix, els crustacis, els mol·luscs, el cafè, el te, el cacau o els llegums, entre d’altres. 

Les gambes, un dels aliments habituals en els àpats nadalencs, es troben en aquest llistat de productes que viatgen per tot el món abans d’arribar al teu plat. Ben segur que compres les gambes al supermercat de prop de casa, però, saps d’on provenen realment o per quins països han passat abans d’arribar aquí? 

EL VIATGE DE LA GAMBA

Tot i que Catalunya és una zona de pesca de gamba, com la famosa gamba de Palamós, gran part de la gamba que es consumeix a Catalunya i Espanya prové d’altres països com Tailàndia, Indonèsia, Mèxic, Equador, Hondures o Vietnam, on es cultiven en zones de manglars. 

Des d’aquests països, les gambes s’envien a la Xina per ser pelades i congelades. Posteriorment, viatgen a països europeus, com Anglaterra o Holanda, on són arrebossades. És des d’aquests punts on s’inicia posteriorment la distribució a la resta de països europeus, entre els quals es troba Espanya. 

El llarg viatge globalitzat de la gamba té conseqüències negatives per al medi ambient, com el gran impacte en CO₂ generat arreu del món, derivat del seu transport. 

Però, el cultiu massiu de gambes també està provocant la destrucció d’ecosistemes i la desforestació dels boscos de manglars en els països productors, fet que augmenta la vulnerabilitat davant dels huracans i del canvi climàtic. 

Per exemple, a Tailàndia, el comerç de les gambes no només està destruint els manglars, sinó que també està contaminant els estuaris i esgotant les reserves locals d’aigua dolça, com s’explica en aquest informe de Greenpeace. 

De cara al propers anys, està previst que el comerç mundial de gambes del sud est asiàtic es tripliqui. Aleshores, es triplicarà també el seu impacte negatiu en el planeta?

Per posar fre als viatges de les gambes i reduir la petjada en el medi ambient, cal prioritzar la compra d’aliments de proximitat. I t’estaràs preguntant… On puc trobar gambes a Catalunya? Doncs les més famoses són les de Palamós, Vilanova o Sant Carles de la Ràpita, així com també pots trobar gamba roja i gamba blanca procedent de diversos ports espanyols.

T’ha semblat interessant l’article? Sabies els milers de quilòmetres que fan les gambes per arribar a les cuines catalanes?

Vine a l’exposició Menja, Actua, Impacta per aprendre més sobre l’alimentació local i de proximitat!

Aquest article ha estat publicat originàriament al portal web https://eat-life.fundesplai.org en el marc del projecte europeu EAT:LIFE.