La FAO aconsella consumir, com a màxim, 300 grams de carn a la setmana (si és vermella, només 200 g). L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició proposa un consum màxim de 2-4 racions (100-125 grams) de carn a la setmana, preferiblement de pollastre o conill i no més de 2 racions de carn vermella.
L’informe del consum alimentari a Espanya 2020 del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació recull un consum a l’any per càpita superior als 50 kg.
En conjunt, el consum de carn a Espanya és de dues a quatre vegades superior a les recomanacions sanitàries i ecològiques.
I per què hi ha tants organismes que volen regular el consum de carn? Quins inconvenients té per a la salut de les persones i del planeta, el consum de carn? T’ho has plantejat mai? A continuació, resumim algunes de les raons per a reduir el consum de carn i ajudar-te a treure’n l’entrellat!
1. Guanyar salut
El consum excessiu de carn vermella i d’aliments processats i ultraprocessats pot contribuir a generar obesitat, diabetis, malalties cardiovasculars, càncer, etc. Segons l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer (IARC) -que pertany a l’Organització Mundial de la Salut (OMS)- la carn processada és carcinògena. Això significa que pot provocar o afavorir l’aparició d’un càncer.
Diversos estudis d’aquesta agència confirmen que hi ha evidències suficients per a relacionar el consum de carn processada amb el càncer colorrectal. Els experts van concloure que cada porció de 50 grams de carn processada consumida diàriament augmenta el risc de càncer colorrectal en un 18%.
> Pots aprofundir en aquest assumpte a l’entrada “24 alternatives als entrepans d’embotit”.
2. Actuar davant l’emergència climàtica
La producció de carn és responsable del 14,5% de totes les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle (equivalent als gasos produïts per tot el sector del transport), segons estimacions de la FAO del 2016.
Al llarg de l’article analitzarem per què el consum excessiu de carn a escala global provoca tantes emissions de gasos d’efecte hivernacle.
3. Protegir el sòl i l’aigua
Per a produir 1 kg de vedella es necessiten uns 15.400 litres d’aigua i, en canvi, per a produir 1 kg de verdura o fruita només se’n necessiten entre 200 i 900, segons els càlculs de la Xarxa de la Petjada Hídrica.
A més, el model de producció industrial de carn va lligat a un model agrícola de monocultius per a la producció de pinsos en què es fan servir fertilitzants i plaguicides sintètics que contaminen el sòl, els aqüífers, els rius i oceans.
Els purins resultants d’excrements de vaques i porcs també són una font important de contaminació del sòl i l’aigua.
4. Evitar la desforestació i protegir la biodiversitat
El 75% de totes les terres de cultiu del planeta estan destinades a produir menjar per als animals de ramaderia industrial. En convertir els hàbitats naturals, com selves i boscos, en terres destinades a la ramaderia o a la producció de soja per a l’alimentació dels animals de granja s’està condemnant a l’extinció a moltes de les espècies d’aquests hàbitats.
A més a més, el cultiu de soja per a la fabricació de pinsos o farratge està vinculat a la utilització de pesticides (herbicides, fungicides i insecticides) que són causants d’una pèrdua molt gran de biodiversitat. A escala europea, per exemple, s’ha prohibit l’ús d’alguns plaguicides que són perjudicials per a la supervivència de les abelles i també per a les persones consumidores. Però, què passa amb tots els pinsos i farratges que es cultiven en altres zones del món on no hi ha normatives com aquesta?
Tal com explica el Diari ARA en el reportatge “Vides trencades per la soja”, una gran part del pinso per a alimentar els 7,8 milions de porcs de Catalunya prové de la soja transgència del Brasil. Tenint en compte que hi ha més porcs (7,8 M) que persones (7,7 M), és evident que la quantitat de pinso que caldrà per a alimentar-los serà enorme, oi? Efectivament: el 2020 van fer falta ni més ni menys que 5 milions de tones de pinso per a alimentar-los.
5. Contribuir al benestar animal
El consum de carn per sobre del recomanat afavoreix el model industrial de macrogranges que dificulten les garanties de benestar animal. Però… què vol dir “benestar animal”? Quines són les opcions de menjar carn d’animals que hagin tingut una vida digna?
- 1. Certificat de benestar animaL
La Certificació Welfair és un certificat independent gestionat per l’IRTA. Es basa en una avaluació i control que permet, tant a productors com a responsables d’escorxadors, conèixer l’estat de benestar en les seves instal·lacions i realitzar una millora continuada.
D’aquesta manera, es garanteixen bones pràctiques en benestar animal, respectuoses i sostenibles que afecten en la millora dels resultats. A més, permet als consumidors tenir la garantia que s’apliquen una sèrie de mesures estandarditzades i consensuades a escala europea que vetllen pel benestar animal en tot el cicle productiu. - 2. Ramaderia extensiva
Segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient la ramaderia extensiva és el conjunt de sistemes de producció ramadera que aprofiten eficientment els recursos del territori amb les espècies i races adequades.
A més, cal compatibilitzar la producció amb la sostenibilitat i generar serveis ambientals i socials. Contempla aspectes clau com la utilització de races autòctones, la mobilitat del bestiar, el benestar animal i el maneig ajustat a la disponibilitat espacial i temporal dels recursos disponibles a cada zona.
Aquesta activitat és essencial per al territori i per a la societat, ja que no tan sols genera productes de qualitat, sinó que també configura el paisatge, ajuda a controlar els incendis forestals, regula els cicles de l’aigua i la qualitat del sòl, ajuda a potenciar la biodiversitat i a conservar el patrimoni cultural i la identitat territorial. - 3. Ramaderia ecològica
Tal com recull el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, la ramaderia ecològica se centra a garantir que els pinsos i farratges amb què s’alimenten els animals siguin de cultiu ecològic. Això significa que han de ser lliures de pesticides.
També té en compte la qualitat, la seguretat, la higiene, la protecció i el benestar dels animals. Hi ha, a més, un reglament específic pel benestar i la protecció dels animals durant el transport.
6. Evitar desigualtats
El sistema alimentari globalitzat actual es basa en la generació de desigualtats; des de l’apropiació de terres de cultiu en mans d’unes poques empreses fins a la sobreexplotació dels recursos naturals, que deixa la població local en mans de les multinacionals i els pactes institucionals. La producció de carn és un dels elements clau d’aquestes desigualtats.
A tall d’exemple, un total de 9.000 famílies de Paraguai es veuen obligades a desplaçar-se cada any per culpa de l’expansió de la soja per fer pinso. Les comunitats són expulsades de casa seva, tal com expliquen des d’Amigos de la Tierra.
En el reportatge del diari ARA se centren en la situació del Brasil. Les grans propietats agrícoles de soja han provocat una pèrdua enorme de vegetació que per a moltes persones és la seva font principal per a viure. A més, estan sota una constant amenaça d’expropiació, exercida fins i tot amb violència.
7. Formar part de la revolució
Menja, Actua, Impacta és el nom de l’exposició sobre alimentació sostenible i saludable que hem organitzat des de Demà Sostenible i Fundesplai. I el nom té una intenció molt clara: transmetre que la nostra manera d’alimentar-nos té un impacte molt gran sobre la nostra salut i la salut del planeta i tots els éssers que hi habiten. Per tant, està a les nostres mans, les de la ciutadania, les entitats, les empreses i les institucions aconseguir un millor sistema alimentari per reduir els impactes negatius que genera actualment.
Fer un consum responsable de la carn no és una moda passatgera, és una revolució alimentària que es viu a través del propi cos. Donem valor als petits canvis alimentaris de cada persona i sumem-los perquè siguin poderosos. Et proposem que llegeixis l’article “És el consum d’insectes una alternativa a la carn vermella?” com a proposta revolucionària de consum de proteïna animal.
També et poden interessar aquests articles:
> 7 idees d’esmorzars i berenars saludables
> 24 alternatives als entrepans d’embotit
Què t’han semblat, aquestes raons? Reduint el consum de carn podries cuidar més el teu cos, la salut planetària i afavorir una vida digna per a milers de persones. Et semblen motius suficients per a fer un consum responsable de carn? La resposta és clara, no?
Volem acabar l’article citant una frase del rap immersiu de l’inici de l’exposició Menja, Actua, Impacta: “No cal ser Ferran Adrià, ni fer-se vegetarià, tan sols cal que et centris en el teu plat”. Et deixem una versió reduïda del rap per si encara no l’has vist o vols refrescar-te la memòria!
Si t’ha semblat interessant i vols compartir l’article a les xarxes socials, nosaltres i el planeta t’ho agrairem molt!!
Aquest article ha estat publicat originàriament al portal web https://eat-life.fundesplai.org en el marc del projecte europeu EAT:LIFE.