T’imagines portant un vestit fet de pell de taronja? Què en penses que la closca d’ou s’empri com a material de construcció? O que el cafè sigui un material per a fer plats i gots?
Que el plàstic d’un sol ús té efectes nocius i irreversibles pel planeta no és cap secret. Ara bé, del 2000 al 2016, es va fabricar la mateixa quantitat de plàstic que del 1950 al 2000, segons un informe de WWF del 2019. I el ritme no para de créixer. Com més informació tenim sobre els perjudicis que provoca el plàstic pel planeta, més en produïm. Paradoxal, oi?
Aquesta situació ens està portant a deixar una capa de sediments feta de nous materials, com el plàstic, l’alumini, el ciment o els ossos de pollastre. El món científic està utilitzant el terme Antropocè per a definir aquesta nova etapa, sorgida cap al 1950. Aquest registre fòssil i l’impacte global que les activitats humanes tenen sobre la Terra és el que caracteritza de forma més significativa l’Antropocè, tal com expliquen a la revista Ar@cne de la Universitat de Barcelona.
Davant l’augment desmesurat del plàstic d’un sol ús, hi ha moltes organitzacions i activistes que s’estan mobilitzant per a posar-hi remei. A l’exposició Menja, Actua, Impacta, trobaràs diverses alternatives d’allò més innovadores. Aquí t’expliquem 10 d’aquestes alternatives al plàstic d’un sol ús:
T’imagines un vestit fet de menjar? Sona surrealista, oi? Doncs si vens a l’exposició, el podràs veure amb els teus propis ulls! Es tracta d’un vestit fet de pell de taronja. És 100% biodegradable, 100% compostable, resistent a l’aigua, elàstic, però a la vegada rígid i també dotat de certa plasticitat.
La fulla de la palmera és un material molt interessant per a fer envasos. És molt lleuger i serveix per a fer safates de menjar per emportar. Les fulles que s’utilitzen són les que cauen de forma natural de les palmeres, no s’arranquen expressament.
Quan cau, es renta la fulla i es posa en un bany amb cúrcuma o amb alguna altra espècia i aigua. S’asseca, es comprimeix i gràcies a la mateixa composició de la fulla, es pot modelar amb la calor. A més, l’envàs compta amb propietats antimicrobianes sense necessitat d’afegir altres productes químics (gràcies, també, a la composició de la fulla). La natura ens ofereix solucions increíbles, oi?
D’origen japonès, aquest material és pràcticament com un paper. Es barreja amb altres materials, com el bambú o el bagàs -un subproducte de la canya de sucre- i també es pot barrejar amb el blat o amb la closca de l’arròs.
Així, s’obté un material cel·lulòsic que, quan es comprimeix en un motlle, permet obtenir dissenys preciosos i una certa rigidesa del material. És compostable i biodegradable. S’utilitza per a crear vaixelles amb formes d’allò més originals.
El granulat del cafè pot esdevenir un agregat fantàstic per a crear objectes rígids. És un producte que, de normal, es llença. Es consumeixen milions de tones de cafè arreu del món a diari, de manera que aprofitar el granulat que es genera pot ser molt fructífer. A més, es pot barrejar amb altres materials, com les bio resines. Així, es generen envasos com ara plats o bols amb certa resistència i que fan molt bona olor.
Aquest material està fet en un 70% de closca d’ou. També es consumeixen moltíssims ous a diari arreu del món, de manera que hi ha moltíssima matèria disponible per a crear l’eggo. La closca de l’ou està formada, en gran part, per carbonat càlcic, que permet generar una gran compactació. Es pot barrejar amb la caseïna, que és la proteïna de la llet. Mitjançant un procés d’acidificació, es genera un biopolímer que pot ser de molta utilitat en el sector de la construcció, per exemple. A més, permet crear estructures semirígides per a subjectar aliments o productes delicats, com, precisement, els ous.
La closca del coco té propietats que la fan molt resistent a les ratllades i cops. A més, és molt lleugera. En produir-se oli de coco, un dels residus generats és la closca del coco, a partir de la qual es pot generar aquest material de protecció.
Vols un boc’n’roll d’allò més original i sostenible? Sabies que existeixen embolcalls reutilitzables per als entrepans (o pel que vulguis) fets amb cera d’abella? Aquesta substància té propietats antibacterianes i conservants, de manera que els aliments mantenen la frescor durant més temps (siguin dins o fora la nevera). A més, no contenen substàncies o productes nocius per a la salut, son reutilitzables i es poden rentar amb aigua freda.
Aquest material biodegradable ofereix als consumidors l’avantatge de mantenir els productes frescos durant més temps i evita que patates i cebes entrin en procés de brotada. La xarxa es pot compostar, convertint-se en nutrients per a nous productes alimentaris. D’aquesta manera, els productes frescos que ja no són aptes per a la venda poden ser compostats directament amb el seu embalatge.
Les xarxes tenen diferents usos per al sector agrícola, el de l’embalatge, la construcció, xarxes tècniques o per a espais esportius o de pesca.
Ooho! és un envàs natural elaborat amb algues marines, totalment compostable i biodegradable.
Ooho! sorgeix de la necessitat de buscar una alternativa a les milions d’ampolles de plàstic que s’usen i es rebutgen cada dia per al consum d’aigua.
L’objectiu és crear una alternativa sense residus a les ampolles i gots de plàstic amb un material que sigui tan barat com el plàstic i que pugui encapsular la majoria dels líquids, inclosos aigua, refrescos, licors i condiments. Per a beure l’aigua només cal trencar l’esfera i xarrupar-la del seu interior.
La papaia és una planta perenne semblant a la palma, d’un sol tronc, que creix en àrees subtropicals de la província nord-oest de Jujuy, a l’Argentina. Les tiges tenen el gruix i la resistència necessàries per a crear un nou tipus de canyetes vegetals biodegradables: Payitas.
La producció de les Payitas és positiva en molts sentits: es crea un producte biodegradable, es redueix l’impacte ambiental i es genera una font d’ingressos per a alguns agricultors rurals en situació de vulnerabilitat. A més, les fibres de la papaia no alteren el gust de cap beguda.
A continuació, compartim una entrevista amb el director científic de Materfad, Robert Thompson, que també trobareu al mercat de solucions de l’exposició Menja, Actua, Impacta. La majoria d’iniciatives que hem recollit en aquest article són fruit del treball del Centre de Materials de Barcelona (Materfad).
Ara bé, tot i que aquestes iniciatives siguin d’allò més innovadores i grans substituts del plàstic, cal recordar que el millor residu és sempre aquell que no es genera. Així doncs, és millor utilitzar un material que es pugui rentar i reutilitzar que no pas un de biodegradable. Però, evidentment, és millor utilitzar un material biodegradable que no pas un de plàstic d’un sol ús.
Tal com denuncia Robert Thompson, però, el plàstic d’un sol ús encara és predominant en la indústria de l’alimentació. Explica que l’àmbit de l’embalatge en general (més enllà del sistema alimentari), té molta tendència a ser altament contaminant.
A més, fa una crida a la responsabilitat de les persones consumidores a l’hora d’escollir allò que adquireixen: si el consumidor vol productes sostenibles, reutilitzables i biodegradables, les empreses d’embalatge n’hauran de produir per força. Així doncs, fa èmfasi en la importància de les nostres decisions a l’hora d’impactar positivament en la reducció del plàstic d’un sol ús.
Què t’han semblat, aquestes iniciatives? En coneixes altres? Vine a l’exposició i aprèn tot el que et cal saber sobre el plàstic d’un sol ús i sobre què podem fer per a eliminar-lo de les nostres vides!
Aquest article ha estat publicat originàriament al portal web https://eat-life.fundesplai.org en el marc del projecte europeu EAT:LIFE.
17/04/2024
El 23 d’abril Catalunya es transforma; senyeres, roses i llibres envaeixen els carrers. Fins fa poc la diferència era clara: rosa per ella i llibre per ell. Per sort, això ja no és així. Ara bé, ho estem fent com cal?
11/04/2024
Posem la lupa sobre la gestió de la sequera a Catalunya! Privatització de l’aigua, manca de plans municipals, opacitat en les dades, crítica situació dels aqüífers… Experts alerten sobre la necessitat d’actuació immediata davant d’un escenari límit per al territori. Què en sabem?
Recurs
29/02/2024
En aquest article explorem quin són els beneficis personals i col·lectius dels horts urbans.
Amb el suport institucional de:
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
