La ciència ciutadana en un context de canvi
És innegable que vivim temps de canvis. De canvis ambientals globals que es manifesten també a escala local, per exemple a través de l’emergència climàtica o la crisi de la biodiversitat, amb tota una colla de derivades que inunden diàriament els nostres mitjans de comunicació com ara els incendis forestals aquí i arreu, les inundacions i la regressió de les platges, la crisi dels pol·linitzadors, les invasions biològiques creixents o l’expansió de malalties tropicals, entre molts altres. I també de canvis socioeconòmics importants, com ara la globalització de l’economia i la societat, els canvis tecnològics, l’aparició del fenomen de les xarxes socials i el qüestionament de l’ordre social establert amb el plantejament de noves formes de governança. La ciència no és aliena a aquests canvis en un món cada cop més tensat des del punt de vista ecològic i econòmic, però també degut a la progressiva democratització de la creació i la transmissió del coneixement i l’aparició d’Internet com a estructuradora d’una xarxa global de ciutadans.
Una de les conseqüències d’aquests canvis en la creació del coneixement ha estat l’eclosió de la ciència ciutadana. Entenem aquesta com el compromís del públic general en activitats d’investigació científica (Serrano 2013). En general es suposa que els participants proveeixen dades experimentals als investigadors i, alhora, adquireixen nous coneixements i habilitats. Això millora, en teoria, les interaccions entre ciència i societat i condueix a una investigació més democràtica, basada en una presa de decisions més compartida. La definició no deixa de traspuar, però, un cert classisme, atès que distingeix clarament entre investigadors i ciutadans. A casa nostra s’han fet servir altres sinònims potser més adequats, com el terme “recerca participativa” que empra la Institució Catalana d’Història Natural per a definir la implicació de voluntaris, científics o no, en projectes de recerca naturalista. Cal tenir present, tanmateix, que la definició de ciència ciutadana no és fixa sinó que contínuament apareixen noves formes d’implicació tal com reconeix l’Observatorio de la Ciencia Ciudadana en España.
Alguns projectes a casa nostra
Com a conseqüència de la seva tradició associativa, Catalunya compta amb una gran quantitat de projectes de ciència ciutadana, especialment en el terreny de la recerca ambiental. Bona part de les iniciatives responen al model clàssic, en el qual els participants proveeixen dades a través de protocols dissenyats per persones procedents de l’àmbit de la recerca acadèmica. En són exemple els diversos projectes de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), com el seguiment dels ocells comuns de Catalunya (SOCC) mitjançant una xarxa de transsectes fixos pel territori visitats periòdicament per voluntaris.
També cal destacar els nombrosos projectes de seguiment de papallones diürnes, tant els realitzats a escala de tot Catalunya (Catalan Butterfly Monitoring Scheme; CBMS) com els recentment posats en marxa a Barcelona (uBMS) i a la seva àrea metropolitana (mBMS). Tots ells fan servir un plantejament similar al SOCC, amb transsectes fixos visitats regularment per voluntaris.
Pel que fa a l’administració, cal esmentar la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) del Servei Meteorològic de Catalunya, que s’ha completat recentment amb una xarxa d’observadors fenològics (FENOCAT) amb l’objectiu d’informar sobre els efectes del canvi climàtic en la fenologia de determinats grups d’espècies (floració de les plantes, migració dels ocells, etc.). Altres projectes responen a un model més innovador de ciència ciutadana, amb una filosofia “de baix cap amunt” (bottom-up), on els voluntaris prenen un rol més actiu i participen en decisions sobre l’establiment d’hipòtesis, la presa de mostres o l’anàlisi de les dades.
És el cas dels projectes de recerca participativa de la ICHN, promoguts per col·lectius naturalistes locals, o dels agrupats a la plataforma Natusfera que, recolzada per la Infraestructura Mundial de Informació en Biodiversitat (GBIF), inclou iniciatives de seguiment de la biodiversitat de procedència molt diversa (ciutadans, col·lectius, escoles, administracions, etc.). Entre aquestes iniciatives cal esmentar el cas de RitmeNatura, un projecte de recollida de dades fenològiques que reforçarà el paper de la ciència ciutadana a la xarxa FENOCAT.
Reptes i oportunitats actuals i futurs
Què aporten totes aquestes iniciatives a la ciència i a la societat? Avui dia, molts d’ells ja són indispensables per a conèixer l’estat de conservació del nostre patrimoni natural i els canvis que pateix a conseqüència de l’acció humana. Amb les seves dades s’ha pogut constatar, per exemple, els canvis en la fenologia i la distribució de moltes plantes, ocells i papallones a conseqüència de l’increment de les temperatures (DeVictor et al. 2012). D’altres treballs han demostrat la disminució de les poblacions de molts d’aquests organismes, com les papallones i els ocells (Melero et al. 2016: Herrando et al. 2019) a causa de diversos components del canvi global.
Sovint s’ha considerat, però, que les dades aportades pels projectes de ciència ciutadana són de menor qualitat que les provinents de projectes de recerca convencional (Aceves‐Bueno et al. 2017; Irwin 2018). Tanmateix, això es pot resoldre amb un bon entrenament dels voluntaris i amb l’establiment d’indicadors de reputació que es van assolint a mesura que l’experiència dels mateixos -i, per tant, la fiabilitat de les dades que aporten- va augmentant. Però més enllà d’això, cal reconèixer el potencial formatiu de les iniciatives de ciència ciutadana (Bela et al. 2016).
Aquestes iniciatives són clau, per exemple, en la formació de nous naturalistes, ja que complementen els continguts més formals dels graus i màsters acadèmics amb l’experiència, implicació i compromís que transmeten els voluntaris ambientals. I són també un important motor de canvi de la societat, perquè afavoreixen la implicació dels ciutadans en la recerca i la conscienciació davant els reptes ambientals que són sovint l’objecte d’estudi d’aquestes iniciatives. I, encara, perquè les variants més extremes de la ciència ciutadana promouen una veritable revolució en la societat del coneixement, amb una democratització radical de la recerca.
A diferència de la seva variant més clàssica, l’anomenada ciència ciutadana extrema planteja la participació dels ciutadans en tot el procediment de creació científica, des de l’establiment de les hipòtesis fins a l’obtenció de resultats passant per la definició de la metodologia. I ho fa mitjançant procediments bottom-up amb un enorme potencial transformador de la mateixa societat (Lakshminarayanan 2007). En aquesta nova versió de la ciència ciutadana queden, tanmateix, moltes tasques per assolir. Potser la més difícil és entendre que el procés d’aprenentatge ha de ser mutu: els participants enriqueixen el seu coneixement científic, però alhora els experts han de mirar de respondre les preguntes que es plantegen -de ben segur- aquests participants. I també, que aquest procés ha de ser totalment inclusiu i no adreçat només a determinats col·lectius d’experts o afeccionats.
Si vols saber més sobre ciència ciutadana, trobaràs més informació i fins i tot una Guia de Ciència Ciutadana elaborada per Fundesplai, CREAF i ECODES.
REFERÈNCIES
- Aceves‐Bueno E, Adeleye AS, Feraud M, Huang Y, Tao M, Yang Y, Anderson SE (2017) The Accuracy of Citizen Science Data: A Quantitative Review. Bulletin of the Ecological Society of America 98: 278-290.
- Bela G., Peltola T., Young J.C., Balázs B., Arpin I., Pataki G., Hauck J., Kelemen E., Kopperoinen L., Van Herzele A., Keune H., Hecker S., Suškevičs M., Roy H.E., Itkonen P., Külvik M., László M., Basnou C., Pino J., Bonn A. (2016) Learning and the transformative potential of citizen science. Conservation Biology 30: 990-999.
- DeVictor V, van Swaay C, Brereton T, Brotons L, Chamberlain D, Heliölä J, Herrando S, Julliard R, Kuusaari M, Lindstrom A, Reif J, Roy DB, Schweiger O, Settele J, Stefanescu C, Van Strein A, Van Turnhout C, Vermouzek Z, De Vries MW, Wynhoff I, Jiguet F (2012) Differences in the climatic debts of birds and butterflies at a continental scale. Nature Climate Change 2: 121-124.
- Herrando S, Titeux N, Brotons L, Anton M, Ubach A, Villero D, García-Barros E, Munguira ML, Godinho C, Stefanescu C (2019). Contrasting impacts of precipitation on Mediterranean birds and butterflies. Scientific Reports 9: 5680
- Irwin A (2018) No PhDs needed: how citizen science is transforming research. Nature 562: 480-482.
- Lakshminarayanan S (2007). Using Citizens to Do Science Versus Citizens as Scientists. Ecology and Society; Vol. 12, No. 2.
- Melero Y., Stefanescu C., Pino J. (2016) General declines in Mediterranean butterflies over the last two decades are modulated by species traits. Biological Conservation 201: 336-342.
- Serrano F (2013) Green Paper on Citizen Science. Citizen Science for Europe: Towards a better society of empowered citizens and enhanced research. European Commission.
Autor
Joan Pino Vilalta és Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona (1995) i màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, 1998). És catedràtic d’Ecologia a la UAB i director del CREAF des de l’any 2019, centre del qual ja assumia responsabilitats de sots director prèviament. És membre del consell d’administració de la xarxa europea de centres de recerca especialitzats en biodiversitat Alternet i, des de juny de 2022, membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).
La seva recerca se centra en l’ecologia del paisatge, especialment en les relacions de la seva estructura i dinàmica amb la riquesa i la composició de la biodiversitat, així com en l’aplicació d’aquests resultats a la planificació territorial. També treballa en l’ecologia de les invasions biològiques i, en concret, en analitzar la capacitat invasora de les espècies i el risc d’invasió de territoris i hàbitats..
A banda de la recerca científica, l’interessa especialment la transferència de resultats de la recerca científica a la gestió, mitjançant projectes específics amb les administracions públiques. Entre d’altres, ha contribuit a desenvolupar eines específiques, com ara la Base de dades de les espècies exòtiques de Catalunya i el Mapa de cobertes del sòl de Barcelona.
Aquest article inclou edicions d’Anna Garcia Tortosa (Fundesplai).