Habitualment veiem l’entorn que ens envolta, però sovint no parem atenció en la vegetació que hi ha. A Catalunya trobem 3500 espècies vegetals silvestres, és a dir, plantes no conreades que creixen any rere any sense necessitat de ser plantades. D’aquests milers d’espècies, 400 són comestibles i bones per a la nostra dieta, segons dades del col·lectiu Eixarcolant.
A continuació, descobrirem cinc espècies de plantes silvestres comestibles que pots trobar a prop de casa:
1. FONOLL
El fonoll o foeniculum vulgare és una planta aromàtica que pot recordar a l’anís.
Què ens aporta? És rica en sodi, potassi, vitamina A, C i V-6, ferro magnesi i fibra.
Què podem cuinar? Amb el fonoll podem fer una gran varietat de productes, com oli o infusions, o menjar els brots tendres arrebossats, les seves llavors a l’amanida…
Quan es pot recol·lectar? Les fulles, de l’estiu a la primavera i, pel que fa a les llavors i arrels, a la tardor.
2. ORTIGA
L’ortiga o urtica dioica és una espècie molt nutritiva, amb propietats diurètiques i depuratives. Però atenció, perquè és molt coneguda pels seus pèls urticants! S’han de collir amb guants i després escaldar-la perquè deixi de picar.
Què ens aporta? És una font de calci, magnesi, ferro, manganès, àcid fòlic, provitamina A i B2 i vitamina K. Per això, se sol emprar per a l’anèmia i té un efecte preventiu a la caiguda del cabell.
Què podem cuinar? Amb aquesta planta podem elaborar saltejats, truites, croquetes, sopa i, fins i tot, afegir-ne a la sanya o a la quitche.
- Recepta de sopa d’ortiga
Quan es pot recol·lectar? Es pot trobar tot l’any, però la seva millor època va des de la primavera fins a la tardor.
3. MALVA
La malva o malva sylvestris la podem trobar sovint en descampats, solars abandonats i camins.
Què ens aporta? Aquesta planta, que es caracteritza pel poc gust de les fulles i la suavitat de les seves flors, aporta fibra, vitamines A, B i C, sals mineres i antioxidants.
Què podem cuinar? Les seves fulles s’utilitzen per a amanides, sopes i cremes; mentre que les flors per a pastissos i infusions.
- Recepta de malva amb cigrons
Quan es pot recol·lectar? De març a octubre, però les fulles s’han de recol·lectar abans que floreixi la planta.
4. ARBOÇ
L’arboç, també conegut com a cirerer d’arboç o arbutus unedo, es cultiva habitualment com a planta ornamental a parcs i jardins de les ciutats, però és que en estat silvestre, és una de les espècies estrella del bosc mediterrani. És molt fàcil d’identificar pels fruits, semblants a les cireres però avellutades i que quan són madures (vermelles) solen ser molt dolces.
Què ens aporta? Les cireres d’arboç són riques en vitamines i en antocianines. A més, tenen un efecte antioxidant i cardioprotector.
Què podem cuinar? Amb els fruits de l’arboç es poden fer conserves en almívar, per a melmelades, gelatines, xarops, salses per a carn o acompanyaments de formatges, fruita seca o patés. Cal dir que els fruits poden contenir fins a un 0,5% d’alcohol a causa de la fermentació dels sucres quan estan molt madurs, però es poden consumir al natural (tot i que el més habitual és menjar la polpa interior i descartar la part exterior).
- Recepta de melmelada d’arboç
Quan es pot recol·lectar? Floreix a la tardor, i entre octubre i desembre es recol·lecten els fruits.
5. BORRATJA
La borratja o borago officinalis és una planta que creix a les vores dels camins i que es pot menjar tota: fulles, flors i llavors. Es pot trobar i distingir fàcilment en camins i descampats gràcies a les seves flors blaves i els seus pèls punxants que cobreixen fulles, tiges i borrons.
Què aporta? És una font de fibra, carbohidrats i vitamina, i té propietats diürètiques i antiestressants.
Què podem cuinar? Al Mediterrani es fa servir sobretot per a amanides, però també se’n poden fer brous. Les fulles se solen menjar bullides, arrebossades o fregides, mentre que les flors es mengen en vinagreta, arrebossades o amb sucre.
Quan es pot recol·lectar? Entre febrer i abril; les llavors a partir de maig.
RECOMANACIONS PER RECOL·LECTAR PLANTES SILVESTRES
Aquí et deixem les 10 recomanacions del “Decàleg del bon recol·lector”, que trobaràs a la “Guia del recol·lector” de Carme Bosch i Cristina Bota.
- Conèixer molt bé les espècies que es recol·lecten.
- Només es poden recol·lectar i consumir les espècies sobre les que es té una total seguretat.
- Mai s’ha de collir tota la mata, cal deixar sempre algunes tiges amb flor perquè pugui seguir reproduint-se.
- Es recol·lecta tallant amb tisores, mai arrencant les arrels.
- Collir només el que es necessita.
- Recol·lectar en llocs nets, poc transitats per cotxes, persones o animals.
- Cal fer la recol·lecció en dies secs i assolellats.
- No s’ha de malmetre les espècies que no es recol·lecten.
- No s’han de deixar deixalles ni restes a l’entorn natural.
- No arrencar cap espècie per plantar-la al jardí o balcó.
RECOMANACIONS A L’HORA DE CUINAR PLANTES SILVESTRES
En el moment de cuinar i consumir qualsevol d’aquestes espècies silvestres hem de seguir una sèrie de recomanacions generals per no prendre mal:
- Assegurar-se que identifiquem bé la planta
- Vigilar que estigui en bon estat. Visualment mirem que no hi hagi cap infecció de fongs o altres paràsits
- Comprovar si hi ha una pràctica culinària concreta per a aquella espècie o bé, si s’ha d’evitar cuinar-la d’alguna manera
- Abans de cuinar-la, renta-la bé
- Vigilar amb les quantitats. Cal posar l’adequada, ni més ni menys
A més, hem d’evitar:
- Agafar la planta de la vora del camí, ja que és fàcil que hi hagi orinat algun gos o hagi estat trepitjada. A més, les plantes dels marges dels camins solen tenir més nitrats
- Cuinar les plantes que al tastar-les tinguin un gust àcid
- Cuinar plantes que excreten substàncies i vigilar no tocar-les per a prevenir certes irritacions
- Menjar les plantes que tenen una mena de pèls a la tija i fulles que són irritants per a les mucoses del tracte digestiu
- Agafar plantes que tinguin les fulles seques, amb mal aspecte o pansides
És per això que, a l’hora de manipular i menjar plantes silvestres, és recomanable fer ús de manuals certificats per prevenir possibles mals.
Si t’interessa l’etnobotànica i vols descobrir més sobre les plantes silvestres comestibles, pots veure la conferència d’Eixarcolant al canal de YouTube de Fundesplai, on es reflexiona sobre la importància i els beneficis d’incloure aquest tipus de plantes en els plats que cuinem.
A continuació, et deixem un llistat d’entitats i organitzacions que realitzen projectes, activitats i cursos divulgatius sobre plantes silvestres:
- Associació Els Corremarges
- Associació Etnobotànica Rusticana
- Associació Flora Catalana
- Associació l’Era
- Col·lectiu Eixarcolant
- EtnoBioFic
- Institut Botànic de Barcelona
- Museu de les Trementinaires
I si vols aprendre més sobre alimentació saludable i sostenible i productes de proximitat, visita’ns a l’exposició Menja, Actua, Impacta!
Aquest article ha estat publicat originàriament al portal web https://eat-life.fundesplai.org en el marc del projecte europeu EAT:LIFE.
BIBLIOGRAFIA I ARTICLES RELACIONATS
- Bosch, Carme i Cristina Bota. Guia del recol·lector. Remeis i usos de les nostres plantes i bolets. Barcelona: Viena Edicions, 2013
- Agelet, Antoni, Joan Muntané, Montserrat Parada i Joan Vallés. Plantes medicinals del Pirineu català. Sant Vicenç de Castellet: Ed. Farell Editors, 2002
- Duran, Núria, Mercè Morguí i Mercè Sallés. Plantes silvestres comestibles. Barcelona: Ed. Pòrtic, 2004
- Font Quer, P. Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. Barcelona: Ed. Labor, 1990
- Peris Rodrigo, Josep Enric i Marta Gimeno Mollà. Les aromàtiques a l’escola. València: Eixam Edicions, 2019
- Romo, Àngel M. Les plantes medicinals dels Països Catalans. Barcelona: Editorial Pòrtic,2004
- www.botanical-online.com
- herbarivirtual.uib.es
- Catàleg de flora amenaçada de Catalunya
- 9 Aplicacions per a les plantes medicinals
- Etnobotànica dels Països Catalans
- Entrevistem al col·lectiu Eixarcolant