Els additius alimentaris són substàncies que afegim als aliments per millorar la seva aparença, gust, textura, conservació i seguretat des de la recol·lecció fins al consumidor final. Són elements molt comuns en la majoria dels aliments processats i ultra processats, però molta gent no sap què són ni com entendre’ls.
Els tipus d’additius alimentaris es poden dividir en sis grups: conservants, colorants, aromatitzants, texturitzants, agents diversos i additius nutricionals. A continuació veiem un esquema resumit de la classificació.
Per a què fem servir els additius?
Aquesta pregunta té múltiples respostes. En primer lloc, milloren la seguretat dels aliments perquè prevenen que es floreixin. Això comporta directament una vida útil dels aliments més llarga, el que permet enviar-los més lluny sense que hi hagi deteriorament ni tant malbaratament. A més, també es fan servir per millorar el gust, la textura i l’aspecte del menjar que comprem.
Per altra banda, els additius que es fan servir a la Unió Europea han d’avaluar-se. Per això, han de demostrar que són segurs a les quantitats utilitzades, que són necessaris en els aliments en què s’autoritzen i que no porten a engany al consumidor.
Com es pot identificar un additiu?
Han d’estar indicats a l’etiqueta de l’envàs de l’aliment, sigui pel seu nom comú o pel denominat número E, el qual és el codi que fa ús la Unió Europea. Per exemple, quan s’utilitza àcid acètic com a antioxidant, a l’etiquetatge es podrà trobar: antioxidant (àcid acètic) o antioxidant (E 260)(AESAN, 2022).
Riscos i desavantatges dels additius alimentaris
Alguns additius poden ser perjudicials per la salut, és per això que es fan anàlisis exhaustius. D’altra banda, el millor aliment és el que és fresc, no processat i que, per tant, no necessita pas additius per a conservar-se. A més, és important recordar que tot additiu té unes dosis màximes de consum i certs riscs associats.
Són revisables els additius?
La resposta és sí i ho regula el Reglament (CE) núm. 1333/2008, que estableix que la Comissió ha de crear un programa per revaluar la seguretat dels additius alimentaris, centrant esforços en els permesos abans del gener de 2009. L’organisme encarregat és l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària o Agència de Seguretat Alimentària (EFSA).
Els additius naturals són millors que els sintètics?
Actualment la societat és més conscient i s’interessa molt pel que menja. És per això que els additius naturals han anat guanyant terreny tant per part de les indústries alimentàries com dels consumidors. Són força prometedors, però encara presenten alguns inconvenients i limitacions, com per exemple:
1) Dificultat per trobar fonts que els produeixen, provocant en alguns casos una sobre recol·lecció que alhora pot portar danys als ecosistemes en què s’insereixen.
2) Toxicitat: s‘han de fer estudis toxicològics, cancerígens i d’altres tipus de seguretat per tal de garantir-ne la seguretat i evitar ensurts.
3) Efectes sinèrgics i la capacitat de dur a terme moltes funcions alhora: sembla positiu, però fa que alguns additius no siguin compatibles amb altres o amb ingredients del mateix aliment.
Quin és el futur?
Malgrat aquestes limitacions, els additius alimentaris naturals són el futur de la conservació dels aliments a causa dels beneficis i sinergies per a la salut, i guanyaran encara més interès en el futur amb les limitacions que s’estan solucionant. Darrerament, s’ha fomentat el seu consum i hi ha nous productes que mostren etiquetes de “tots els additius naturals” o “sense additius sintètics”; un pas més per menjar millor i més natural.
Si vols aprofundir en aquest i altres aspectes de l’alimentació saludable i sostenible, et convidem a l’exposició MENJA, ACTUA, IMPACTA. Recorda que si et cuides tu, també cuides al planeta!
Aquest article ha estat publicat originàriament al portal web https://eat-life.fundesplai.org en el marc del projecte europeu EAT:LIFE.