Gens i nutrició
La nutrigenètica o nutrigenòmica són branques de la ciència que s’esforcen per trobar la relació entre la dieta i l’expressió dels gens, és a dir, com interacciona la dieta i la genètica. A mesura que avancen les investigacions es van descobrint noves àrees que evidencien, encara més, les següents afirmacions:
- El deteriorament que pugui patir l’ADN és la malaltia més bàsica i fonamental.
- El risc de patir malalties cròniques i degeneratives augmenta quan hi ha dany a l’ADN, cosa que està relacionada amb l’estat nutricional de l’individu.
- Una bona dieta és una bona prevenció davant de “l’envelliment” de l’ADN, donat que accelera la reparació i la replicació de cadenes.
I com podem menjar millor segons la nostra genètica?
Amb el pas del temps, l’interès per la relació entre la dieta i la salut ha anat creixent. Ja està més que evidenciat que l’alimentació pot prevenir i tractar diverses malalties, tot i així les recomanacions generals sobre nutrició no ens afecten a tots per igual. Com és això? Els nostres gens interactuen amb els nutrients que ingerim de forma diferent.
El desenvolupament de patrons dietètics individualitzats és molt important, però també el d’aliments funcionals i suplements específics per a determinades característiques genètiques. Aquestes són contribucions clau per a treballar una millor estratègia de salut amb l’alimentació com a base.
Segons la OMS (Organització Mundial de la Salut), actualment més de 40 milions de persones moren cada any per malalties no transmissibles que solen tenir una durada crònica.
La nutrigenètica té aplicacions pràctiques pel nostre dia a dia. Per exemple, hi ha persones que poden tenir certa predisposició a la diabetis o a alguna malaltia cardiovascular. Si amb una prova genètica aconseguim aquesta informació, es poden oferir recomanacions personalitzades que reduiran el risc de patir aquestes malalties.
Evidentment, és molt important tenir un bon assessorament professional que sàpiga interpretar els resultats d’aquestes proves i posar en pràctica els coneixements en nutrigenètica.
La dieta mediterrània i la vitamina D
Existeixen estudis que confirmen que la dieta mediterrània interacciona amb el genoma, disminuint el risc de malaltia en persones genèticament més susceptibles aportant, per tant, un efecte protector.
També en el cas de la Vitamina D, hi ha estudis que demostren que la Vitamina D i les molècules associades tenen efectes directes sobre la regulació gènica. Fisiològicament, la Vitamina D afavoreix la mineralització òssia a través del calci, i aquest calci connecta el metabolisme cel·lular amb el sistema immunitari. Per tan, la nutrigenòmica de la Vitamina D té un impacte fisiològic i clínic (Carlberg, 2019).
I d’on traiem la Vitamina D? La podem obtenir a partir del consum de diversos aliments com peixos grassos, d’ous, formatge, mantega, fetge, cereals integrals o llet, o a través de l’exposició a la radiació solar, ja que els rajos ultraviolats desencadena un seguit de reaccions fisiològiques que estimulen la producció de Vitamina D. Per tant, la quantitat de Vitamina D produïda pel teu propi cos dependrà de l’època de l’any, de l’edat, de la latitud en què vius, del color i tipus de pell i del temps que passis sota la influència de la radiació solar. És recomanable consultar amb un/a especialista el nivell de Vitamina D i valorar si cal una suplementació.
En aquest article hem vist com la nutrigenètica ens proporciona una perspectiva molt més profunda sobre com els nostres gens i els nutrients interactuen. A banda, ens permet adaptar l’alimentació a les nostres característiques individuals. És important també recordar que cal acompanyar l’alimentació saludable amb hàbits i estils de vida saludable com l’exercici físic regular o el contacte amb la natura. Avancem cap a un món on es mengi millor, més saludable i més sostenible!
I ara què?
És evident la relació entre la nutrició i la genètica. Ha quedat clar que cada persona respon de manera única als nutrients, i comprendre aquesta interacció pot ser clau per prevenir i tractar malalties cròniques. La individualització de les recomanacions dietètiques i l’ús de suplements específics en funció de les característiques genètiques ofereixen una estratègia prometedora per millorar la salut i reduir el risc de patologies com la diabetis i les malalties cardiovasculars. També entra en joc els recursos econòmics, donat que els estudis genètics no són a l’abast de tothom.
Tot i que encara hi ha reptes i limitacions, la nutrigenètica obre noves oportunitats per adaptar l’alimentació als factors genètics i promoure un estil de vida més saludable. Amb aquests avenços, podem aspirar a un futur on l’alimentació sigui més personalitzada, beneficiosa i sostenible.
Articles relacionats
- 7 mites sobre les fruites i verdures
- 7 idees per a esmorzars i berenars saludables
- La carxofa del Prat està de moda!
- 10 receptes delicioses amb fruita seca
Bibliografia
- Carlberg,C. (2019). Nutrigenomics of Vitamin D. Nutrients; Basel Vol. 11, N. 3. DOI:10.3390/nu11030676.
- Corella, D.; Barragán, R.; Ordovás, J. M.; Coltell, O. (2018). Nutrigenetics, nutrigenomics and Mediterranean diet: a new vision for gastronomy. Nutr Hosp 2018;35(N.º Extra. 4):19-27.
- Fenech, M. (2008). El genoma humà, nutrigenòmica i nutrigenètica, Innovació, 10:1, 43-52, DOI: 10.5172/impp.453.10.1.43.
- Marcum, J. A. (2020). Nutrigenetics/Nutrigenomics, Personalized Nutrition, and Precision Healthcare. Current Nutrition Reports volume 9, pages338–345.
- Peña-Romero, A. C.; Navas-Carrillo, D.; Marín, F.; Orenes-Piñero, E. (2018) The future of nutrition: Nutrigenomics and nutrigenetics in obesity and cardiovascular diseases, Critical Reviews in Food Science and Nutrition, 58:17, 3030-3041, DOI: 10.1080/10408398.2017.1349731.