Des de fa uns anys, l’enginyera agrònoma Ana Moragues estudia els sistemes agroalimentaris i la seguretat alimentària. Especialitzada en medi ambient i doctorada en economia agrícola, sociologia rural i política alimentària, recentment també ha començat a posar l’ull en el sorgiment i l’evolució de les estratègies alimentàries urbanes.
Moragues està involucrada en la investigació d’acció participativa amb organitzacions com la xarxa Sustainable Food Cities del Regne Unit. També és autora del llibre “L’alimentació sostenible: manual per a ciutats”, publicat l’any 2020.
En l’entrevista que compartim a continuació, Ana Moragues parla sobre sobirania alimentària, productes de proximitat i reflexiona sobre el futur i l’impacte de l’actual sistema alimentari en el planeta.
QUÈ ES LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA?
“La sobirania alimentària és el dret de les persones a aliments saludables, culturalment apropiats i produïts de manera sostenible.
També és el dret a decidir sobre els nostres sistemes alimentaris, sobre el tipus d’alimentació que volem tenir.
Es basa en formes de producció agroecològica, connectades als ritmes de la natura i que respecten aspectes de justícia social i redistribució econòmica.”
QUÈ ENTENEM PER PRODUCTES DE PROXIMITAT?
“El concepte de producte de proximitat és complex. D’una banda, sovint definim proximitat amb relació a la distància entre el lloc de producció i el lloc on consumim aquest aliment. Algunes iniciatives, com mercats de productors, estableixen límits, per exemple, de 100 o 200 quilòmetres, o que s’hagi produït en un lloc concret, com Catalunya.
En moltes ocasions, utilitzem producte de proximitat com aquell que s’ha produït de la manera més local possible i de temporada.
No obstant això, també és important destacar un altre aspecte de la proximitat: el nombre de baules que hi ha entre la persona productora i la persona consumidora. Pot ser que estiguem consumint un producte produït al costat de casa nostra, però que ha passat per tres o quatre intermediaris i potser ha viatjat per diferents llocs.
Per tant, el producte de proximitat també és aquell que promou el circuit curt i conserva valor per a la persona productora dins de la cadena agroalimentària.”
L’IMPACTE DE L’ACTUAL SISTEMA ALIMENTARI GLOBALITZAT
“Les conseqüències d’aquest sistema alimentari globalitzat són múltiples.
El fet que els aliments viatgin de manera quilomètrica té efectes sobre la despesa energètica, la necessitat de construir infraestructures, la desconnexió de ciutats i territoris amb la seva agricultura local i els seus ritmes locals i estacionals, i també la concentració de poder dins de la cadena agroalimentària.
Si ens fixem en algunes d’aquestes dades, deu empreses controlen el 90% del transport d’aliments al món. També, deu empreses controlen el 90% del processament d’aliments al món, i al voltant d’altres deu corporacions són les que concentren el 30% de les vendes d’aliments al món.
Per tant, aquest sistema promou que l’aliment es consideri una mercaderia en lloc d’un bé comú i un dret.”
EL CONSUM DE PROXIMITAT COM A REPTE DE FUTUR
“En un món cada vegada més globalitzat, el repte de les ciutats és com consumir aliments locals. Hem de pensar que les ciutats les hem anat desenvolupant a la nostra imatge i semblança, pensant en quin tipus de vides volem tenir, quin tipus de relacions volem construir i, per tant, també podem transformar-les.
Podem tenir ciutats on ens alimentem en el cotxe amb menjar ultraprocessat mentre anem corrent al nostre lloc de feina o ciutats amb espais oberts i comunitaris, on compartim i celebrem l’alimentació i la cultura locals.
Hi ha diferents maneres de consumir proximitat dins de les ciutats. Podem, per exemple:
- Fomentar espais en què es puguin cultivar aliments, els horts urbans, i protegir zones agrícoles, urbanes i periurbanes.
- Crear i participar en grups de consum agroecològic i cooperatives de consum agroecològic que aportin productes de proximitat i ens tornin a connectar amb les zones productives més properes.
- Promoure infraestructures alimentàries públiques, com els mercats d’aliments, els mercats tradicionals, els mercats de productors a la via pública…
- Facilitar que les persones productores al voltant de les nostres ciutats puguin portar els seus aliments al cor d’aquestes.
- Crear polítiques públiques que encoratgin les persones més vulnerables de la nostra societat a consumir productes de proximitat, per exemple, als menjadors escolars, però també a les residències de gent gran i als hospitals.
Hi ha, per tant, moltes fórmules per fomentar aquest consum de proximitat, on també podem implicar al sector de la restauració, les botigues de barri i les diferents iniciatives que es desenvolupen dins de les nostres ciutats.”
QUÈ PODEM FER PER ACTIVAR EL CANVI?
“Cada dia ens llevem i prenem unes 200 decisions relacionades amb la nostra alimentació. Podem, per tant, transformar de forma individual i col·lectiva el nostre sistema alimentari.
Podem dur a terme accions de manera individual i col·lectiva que generin justícia social, que regenerin els nostres ecosistemes, que ens reconnectin amb els nostres territoris, que ens permetin tenir una vida sana i habitable, i gaudir del nostre menjar.”
Què t’ha semblat, l’entrevista? Sabies el gran impacte que el nostre sistema alimentari té en el medi ambient? A casa teva consumeixes productes de proximitat?
Vine a l’exposició Menja, Actua, Impacta i descobreix més sobre les conseqüències del sistema alimentari en el planeta i la importància de consumir aliments de proximitat.
Aquest article ha estat publicat originàriament al portal web https://eat-life.fundesplai.org en el marc del projecte europeu EAT:LIFE.