Durant els darrers anys s’ha produït un augment desmesurat dels envasos de plàstic d’un sol ús. Segons un informe de WWF de l’any 2019, entre el 2000 i el 2016 es va fabricar la mateixa quantitat de plàstic que del 1950 al 2000.
Quan nosaltres consumim productes en aquests envasos de plàstic, estem generant residus. Des de fa unes dècades, aquesta situació està originant la creació d’una capa de sediments, formada en gran part per plàstic.
Ana Villagordo, ambientòloga i especialista en estratègia i comunicació ambiental i disseny sostenible, explica en aquesta entrevista quina és la causa per la qual utilitzem tants envasos de plàstic i quines són les claus per a reduir els residus que generem quan comprem productes amb aquest material.
PER QUÈ FEM SERVIR TANTS ENVASOS DE PLÀSTIC?
“Estem en un món ple d’envasos i ens podríem preguntar per què n’hi ha tants i per què tants són de plàstic. Això té un motiu. Primer, cada vegada envasem més els productes perquè l’envàs, en realitat, té una funció: de protecció, d’informació, de màrqueting -cada cop més-, inclús d’emmagatzematge i de transport. És a dir, els envasos tenen una raó de ser.
Però cada vegada envasem més, precisament per totes aquestes funcionalitats, i cada cop ho fem més amb plàstic. Per què? Perquè un dels sectors en els quals s’envasa més és el sector de l’alimentació, i el plàstic, com a material, té una sèrie de qualitats i capacitats que permet que aquest envàs sigui el més ideal. Per això, gran part dels envasos, sobretot els envasos d’un sol ús que són el problema que tenim, estan fabricats d’aquest material.”
PER QUÈ S’HA INCREMENTAT EL VOLUM D’ENVASOS QUE CONSUMIM?
“Quan baixem les escombraries, la bossa dels envasos és la que ocupa més perquè són els més voluminosos. Però, per què generem tants envasos? Hi ha diferents motius. Un d’ells és perquè cada cop consumim més i, a més, volem envasos còmodes que ens permetin monodosis o una millor conservació i transport. Conseqüentment, això comporta la generació de més envasos d’un sol ús.
També hi ha tot un tema de merchandising, que busca atreure la ciutadania, és a dir, posar una informació a l’envàs que fa que triïs aquell i no un altre. Això cada vegada ha guanyat més pes i està generant un sobreenvàs. Un cartró sobre un plàstic, un plàstic sobre un envàs… I tot això genera un gran problema a l’hora del reciclatge final.
Per últim, també per un tema de normativa. Cada vegada la normativa d’higiene, sobretot en l’alimentació, és més estricta. Per tant, ha portat a un sobreenvàs dels aliments i també d’altres productes. Tot això sumat fa que aquesta bossa d’escombraries d’envàs se’ns ompli diàriament moltíssim i siguem conscients d’això.”
QUÈ PODEM FER PER REDUIR ELS ENVASOS I ELS SEUS RESIDUS?
“Tot allò que comprem genera uns residus perquè en el cicle de vida dels productes generem residus abans que aquest producte arribi a nosaltres: els materials que han fet falta per fer-lo, la seva fabricació, el seu transport, etc. Però un cop que hem de prendre la decisió de comprar, podem pensar com consumir. Podem pensar si realment allò ho necessitem o si podem utilitzar una altra cosa que ja tinguem. Si podem, senzillament, saber què tenim abans d’anar a comprar una altra cosa.
Això va relacionat amb el nostre estil de vida, amb tenir temps per fer-ho, per fer-nos aquestes preguntes, per fer la llista de la compra i per pensar a anar a comprar de manera conscient.”
QUÈ HEM DE TENIR EN COMPTE SI COMPREM PRODUCTES ENVASATS?
“Considerem que tenim aquest estil de vida conscient, però ha arribat el moment d’haver de comprar algun producte envasat.
Quins criteris hem de seguir?
Primer, evitar envasos que no siguin monomaterials, és a dir, que barregin materials com el plàstic i el cartró, perquè això dificulta molt el seu reciclatge final. Com sabrem si és d’un sol material? Doncs, mirant l’etiqueta, que habitualment ho diu de forma clara.
Per una altra banda, evitar envasos petits monodosi i, sobretot, envasos sobre envasos. Per exemple, iogurts i a sobre un cartró, i a sobre un plàstic. Per tant, intentar comprar envasos grans per evitar els tetrabrics monodosis o els iogurts petits o tot allò embolicat individualment.
En tercer lloc, també estan apareixent nous materials, materials biològics, inclús amb algues o compostables. Si són compostables, cal mirar que tinguin la certificació adequada perquè hi ha moltes autocertificacions que no diuen la veritat. Però, el tema dels materials és complicat i no sé si com a societat estem encara preparats.
Per això, sempre mirar quin material és i sobretot aconseguir que només sigui un tipus de material. Crec que la clau també és preguntar-nos si cal aquell envàs per consumir el producte, és a dir, si nosaltres mateixos podem emportar-nos envasos al comerç o a la botiga a l’hora de comprar per evitar consumir aquell envàs. Això seria comprar a granel. Per tant, crec que això està molt relacionat amb els estils de vida conscients i consisteix en, abans de sortir de casa, agafar allò que necessitis per poder comprar generant els mínims envasos.”
T’ha semblat interessant l’entrevista? Eres conscient de la quantitat de residus de plàstic que generem amb les nostres compres?
Vine a l’exposició Menja, Actua, Impacta i aprèn més sobre l’impacte del plàstic en el medi ambient i la importància de reduir els seus residus.
Aquest article ha estat publicat originàriament al portal web https://eat-life.fundesplai.org en el marc del projecte europeu EAT:LIFE.