En mig de l’asfalt i l’estrès de la vida urbana, els horts urbans floreixen com petits paradisos verds. Per a algunes persones, són espais on la gent planta pebrots; però per d’altres són petits oasis al centre de la jungla de cotxes que és la ciutat. Aquestes parcel·les, o petits espais als balcons, ens ofereixen una sèrie de beneficis personals, però també al nostre entorn.
Altrament, especialment a les grans ciutats, és important destacar que s’hi vincula un moviment popular que busca obrir espais i lluitar en contra de l’especulació immobiliària.
Motius per tenir un hort urbà
Educació ambiental
Els horts urbans poden ser una gran eina educativa per a infants, però també per als adults; obriu la guia elaborada per l’equip de Fundesplai Mon Escolar i hora d’aprendre! Com creix un pebrot? Com és que la tomaquera és igual i el fruit és tan diferent? Es pot cultivar un enciam sense sòl només en aigua? Gràcies als horts urbans aprenem sobre botànica, com d’important és la conservació i la sostenibilitat i algunes habilitats pràctiques que cada vegada queden més oblidades.
Altrament, els horts urbans ajuden a entendre el cicle de creixement de les plantes, com d’important són els insectes pol·linitzadors i posa en valor la feina al camp; ensenyant la dificultat que suposa mantenir i cuidar un hort, per petit que sigui.
Estimula la biodiversitat
Creus que amb un espai petit del balcó no en fas res? Una planta no és una vida, en són moltes! Insectes, ocells o petits mamífers ens poden visitar i sempre són benvinguts! Aquesta vida ens ajudarà a regular les plagues que puguin patir les plantes; per exemple, les marietes acostumen a menjar-se els pugons i es poden fer servir com alternativa a pesticides.
Un altre exemple d’insectes importants, evidentment, són les abelles o les papallones. Hi ha plantes i flors que pel seu aroma o pel seu color estimulen l’aparició d’insectes pol·linitzadors. Sense aquests insectes, el planeta no sobreviuria. Cuidar-los és cuidar-nos!
Enfortiment de comunitats
Durant els anys vuitanta va sorgir un moviment social a Europa que lluitava per recuperar els espais buits on especuladors i constructors volien estar-hi. Fruit d’aquesta lluita veïnal, com explica La Directa, va néixer l’Hort de l’Avi l’any 1986 al barri de Gràcia. L’any 2013 ja hi havia voltant de 500 horts urbans només a la ciutat (legals o il·legals) de Barcelona.
Aquests vincles i treballs comunitaris ajuden a treballar en molts sentits, no només la feina que comporta l’hort. Ajuden a transmetre el coneixement de generació en generació mentrestant es treballa per esborrar l’escletxa generacional, són molt importants en la inserció de persones migrants o sense llar (gràcies a trencar estigmes i generar vincles entre les persones que hi participen), creen comunitats que treballen pel bé del barri i petits pulmons verds dintre de grans boscos de formigó.
Beneficis per la salut física i mental
Veure germinar una llavor i collir-ne el fruit és una sensació especial, un cop feta la collita tot és més bo. Tenir cura d’un petit hort fa que el soroll que s’acumula durant el dia a l’oficina es dilueixi ajudant a millorar l’estat emocional.
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), més de 700.000 catalans i catalanes (el 9% de la població) de més de 15 anys pateixen depressió. Tenir un hort no curarà res, però sí està estudiat que fer aquest tipus d’activitat redueix l’ansietat i la depressió alhora que millora l’estat emocional general.
Altrament, mantenir un hort urbà –per petit que sigui– comporta un exercici diari amb els beneficis associats. Una altra conseqüència directa de l’explotació d’un hort urbà (o de dedicar un espai al balcó o terrassa), és crucial per mantenir una vida saludable i sostenible: accés a fruites i verdures de temporada i de KM 0.
Accés a aliments frescos, sostenibles i de temporada
Evidentment, el benefici més directe de tenir hort urbà és tenir fruites, verdures i hortalisses sempre disponibles. Ara bé, som conscients del que comporta?
No cal tenir una parcel·la cedida per l’Ajuntament amb estris professionals; al taulat de la comunitat de veïns o en un racó del balcó es poden tenir petits horts de fusta o els testos que considerem; amb tomàquets, bledes, pebrots, alls, julivert… Tot lliure de malbaratament, intermediaris, pesticides, conservants i de plàstics!
Reducció de l’emprempta ecològica
Les produccions als horts urbans no són tan grans com la dels parcs agrícoles, evidentment, però ens serveixen per reduir la necessitat de transportar aliments. Això disminueix dràsticament l’energia i recursos que es consumeixen, així com les emissions de carboni.
A les grans ciutats d’Europa el compostatge és més conegut, però cal dir que a Barcelona hi ha diversos punts de compostatge comunitari, públic i col·lectiu. Gràcies a aquesta iniciativa, podrem tenir fertilitzant gratuït per al nostre hort o projecte.