Habitualment et fixes en l’etiquetatge dels productes? Saps interpretar la informació i les dades que hi apareixen?
Si hi ha quelcom que tothom fa cada dia és menjar. I, és clar, tret d’alguns productes frescos, la gran majoria els traiem d’un envàs, el qual serveix per emmagatzemar, transportar i conservar l’aliment.
Et fixes habitualment en les etiquetes que porten aquests envasos? Què ens diuen? És important saber que com a persones consumidores que som, tenim dret a saber què estem comprant quan triem els aliments. Per això, hauríem de tenir la màxima informació possible al nostre abast.
L’etiquetatge és el principal mitjà de comunicació entre els productors i els consumidors, tal com indica l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Permet conèixer l’aliment, el seu origen, la seva manera de conservació, els ingredients que el componen i els nutrients que aporten a la nostra dieta.
Tota aquesta informació es pot exposar de diferents maneres: indicacions, dibuixos, signes o mencions que hi trobem a l’envàs, a l’etiqueta, faixa o qualsevol altre element que acompanya un producte alimentari.
Des de fa uns anys, cada cop més els consumidors demanen més informació sobre els productes que consumeixen, no només sobre els ingredients dels aliments i els nutrients que contenen, sinó també sobre el seu origen, els sistemes de producció i el seu impacte ambiental.
En aquesta línia, han sorgit identificacions i denominacions als territoris per identificar els productes de proximitat i sostenibles, com les etiquetes BIO, ECO, PROXIMTAT o FAIRTRADE. En el cas de Catalunya, n’és un exemple també la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) i la Denominació d’Origen Protegida (DOP). Si vols aprofundir més sobre aquest tipus d’etiquetatge, et recomanem llegir l’article “Els 22 productes catalans reconeguts amb distintius d’origen”.
A continuació analitzarem tots els aspectes sobre l’etiquetatge en l’alimentació que semblen ben bàsics, però que realment no els hi donem tanta importància com n’haurien de tenir.
L’etiquetatge dels productes alimentaris conté la informació alimentària relativa a l’aliment o, en altres paraules, les seves dades nutricionals: valor energètic o calòric, contingut de greixos, greixos saturats, hidrats de carboni, proteïnes i sal.
Aquestes dades ens permeten conèixer el valor nutritiu d’un aliment i determinar la quantitat de calories i nutrients d’una ració d’aliment. També, permet comparar el valor nutritiu d’un aliment amb el d’altres i triar aquells aliments que contribueixen a dur una dieta sana i saludable en funció de les nostres necessitats.
Però, quines dades nutricionals s’han d’incloure obligatòriament en una etiqueta d’aliments envasats? Primer de tot, cal saber que si l’envàs té una capacitat inferior a 25 cm2, la informació nutricional no serà obligatòria. Si, a més, l’envàs és inferior a 10 cm2, no caldrà incorporar tampoc la llista d’ingredients. A la resta d’envasos sempre s’ha d’indicar el nom de l’aliment, la presència de possibles al·lèrgens, la quantitat neta i la data de durada mínima.
En el cas dels aliments envasats que continguin determinats gasos, edulcorants, àcid glicirrízic o la seva sal d’amoni, elevades quantitats de cafeïna o fitosterols, s’han de fer mencions addicionals. De la mateixa manera, amb la carn o els preparats càrnics congelats i els productes de la pesca no transformats congelats.
A banda de la informació nutricional, a les etiquetes dels productes també trobem altres elements importants:
La informació nutricional s’expressa sempre per 100 grams o 100 mil·lilitres de producte, referència que ens permet comparar el valor nutricional entre aliments.
Una taula nutricional indica:
A continuació s’indiquen les ingestes de referència del valor energètic i nutrients en adults:
Aquí tenim un exemple d’etiqueta d’un formatge de supermercat.
Entens tota la informació que hi diu? Genial!
Un bon etiquetatge és important perquè constitueix el primer esglaó per a construir un sistema alimentari sostenible i saludable. Però, fins a quin punt influeixen les etiquetes dels aliments en les nostres decisions com a persones consumidores?
Aquesta mateixa pregunta se la van plantejar els científics Gustavo Schneider i Anastasia P. Ghosh en un estudi publicat l’any 2019. Aquest estudi tenia com a objectiu examinar mitjançant el mètode científic com les etiquetes frontals dels envasos d’aliments (EFEA) influïen en les preferències dels consumidors a l’hora de prendre decisions més saludables. És a dir, si compraven i consumien un producte o no segons el seu etiquetatge.
L’estudi ens explica que quan anem a fer la compra ens preguntem si aquell producte alimentari que tenim a les mans és saludable o no i, per fer-ho, ens fixem en el que hi diu l’EFEA. Sembla molt reduccionista, ja que deixem de considerar molts altres aspectes de l’aliment importants, com la taula d’informació nutricional explicada anteriorment.
Schneider i Ghosh també van demostrar que hi ha una predisposició a escollir aliments amb EFEAs que reivindiquen certs nutrients saludables com “baix en greix” o bé “bona font de fibra”. D’aquesta manera, les persones consumidores confien més en el producte perquè se’n poden fer una idea de la salubritat de l’aliment, percebent conseqüències positives per a la seva salut.
Quin és el problema d’això? Doncs que, a vegades, ens trobem amb productes que són pocs o gens saludables i tenen una etiqueta enganyosa i estratègica que incita a comprar o consumir-ne més.
Per evitar aquestes situacions, durant els darrers anys s’han proposat diverses propostes d’etiquetatge frontal que no han estat exemptes de polèmica.
L’any 2011, per tal de proporcionar informació nutricional objectiva al consumidor, dues importants associacions comercials de la indústria alimentària van anunciar una nova forma d’etiquetatge nutricional, situada en el marc del programa Nutrition Keys. L’etiquetatge consistia en el sistema semàfor, que empra rodones de color verd, groc o vermell per a cada component nutritiu d’un producte alimentari. Així s’indica si és saludable, mig o no, respectivament.
Es tracta d’un sistema molt polèmic, ja que també hi ha una manipulació: al darrere no hi ha una base científica sòlida i, el consumidor, que només mira el paquet una mitjana de trenta segons al supermercat, acaba comprant productes no saludables.
A l’Estat espanyol, des del 2016, és obligatori donar informació sobre la composició dels aliments i el seu valor nutricional. No obstant això, no va ser fins a principis de 2021 que es va implementar el sistema d’etiquetatge francès Nutri-Score.
Nutri-Score classifica un producte alimentari en una escala de l’A a la E, de més saludable a menys emprant una gamma de colors del verd, passant pel groc, el taronja i el vermell. La classificació funciona amb un algoritme, en el qual es consideren quantitats de nutrients favorables i d’altres que no.
Nombroses associacions i col·lectius vinculats amb la nutrició i la dietètica han criticat aquest sistema per la facilitat d’enganyar l’algoritme. L’exemple que més va ressonar va ser el cas de l’oli d’oliva, que tot i ser un aliment molt saludable i típic de la nostra dieta mediterrània, rep una classificació molt negativa en el sistema Nutri-Score. Com que l’oli d’oliva es constitueix un 100% greix, el sistema no té “valors positius” que compensin el resultat.
Actualment, tenim al nostre abast moltes eines tecnològiques que ens proporcionen informació i evidentment, la indústria alimentària hi és present. En aquesta línia, hi destaquen les aplicacions que permeten obtenir informació interessant i útil al consumidor a partir de l’escaneig dels productes.
En aquest enllaç es mostra un recull de nou aplicacions diferents. Cal utilitzar-les com a suport i no dipositar la nostra absoluta confiança en elles, ja que han estat ideades amb diferents dades, motiu pel qual podríem trobar que diferents eines indiquen resultats diferents per a un mateix producte. Per això, és imprescindible llegir sempre les etiquetes dels productes i, a partir d’aquí, treure les nostres pròpies conclusions.
Per una altra banda, existeix una eina informàtica europea sobre l’etiquetatge als aliments anomenada Food Labelling Information System o FLIS, que permet als usuaris seleccionar un aliment i recuperar automàticament les indicacions obligatòries d’etiquetatge de la Unió Europea. L’eina cobreix un total de 87 categories diferents i compta amb l’opció de consultar les disposicions legals pertinents i documents d’orientació existents.
L’objectiu de FLIS és ajudar als operadors de les empreses alimentàries a identificar les indicacions obligatòries d’etiquetatge que haurien d’aparèixer als seus productes. D’aquesta manera, es promou la correcta implementació de la legislació pertinent per part de les empreses alimentàries i es facilita la tasca de les autoritats nacionals de control. També, és una font d’informació clau en la presa de decisions alimentàries dels consumidors.
Què t’ha semblat l’article? Ben segur que a partir d’ara et fixaràs menys en l’etiquetatge frontal i més en la informació nutricional!
Visita l’exposició Menja, Actua, Impacta per aprendre més sobre l’etiquetatge en els aliments i descobrir quina relació té amb el consum dels ultraprocessats.
Aquest article ha estat publicat originàriament al portal web https://eat-life.fundesplai.org en el marc del projecte europeu EAT:LIFE.
17/04/2024
El 23 d’abril Catalunya es transforma; senyeres, roses i llibres envaeixen els carrers. Fins fa poc la diferència era clara: rosa per ella i llibre per ell. Per sort, això ja no és així. Ara bé, ho estem fent com cal?
11/04/2024
Posem la lupa sobre la gestió de la sequera a Catalunya! Privatització de l’aigua, manca de plans municipals, opacitat en les dades, crítica situació dels aqüífers… Experts alerten sobre la necessitat d’actuació immediata davant d’un escenari límit per al territori. Què en sabem?
Recurs
29/02/2024
En aquest article explorem quin són els beneficis personals i col·lectius dels horts urbans.
Amb el suport institucional de:
Amb la col·laboració de:
Amb el suport de:
