El sistema agroalimentari ha experimentat grans transformacions en els últims cent anys. En el cas de l’Estat espanyol, hem transitat d’un sistema alimentari basat en els recursos locals i en energies renovables, a un altre model dependent d’inputs externs, com són els combustibles fòssils i minerals.
Aquest canvi de model es va donar a partir de la segona meitat del segle XX, degut entre altres motius a l’esclat de la Revolució Verda, la qual va expandir l’ús de llavors i varietats millorades, juntament amb pesticides, fertilitzants sintètics i pinsos per a la producció d’aliments. Així, s’implantava amb força el sistema agroalimentari industrial, el qual ha estat identificat com un dels grans causants del canvi climàtic, donat que és responsable d’un terç de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle d’origen antropogènic (GEI).
Uno de los grandes factores que ha sido señalado como especialmente nocivo para el medio ambiente y la salud de las personas es la producción y consumo de carne. Sin embargo, cabe decir que este hecho ha causado confusión, ya que no todos los tipos de ganadería producen los mismos impactos.
Impactes socioambientals de la ramadaria industrial
En el nostre territori s’ha estès perillosament la ramaderia industrial, que correspon a una manera de producció de carn en condicions intensives, és a dir, amb molts animals amuntegats en macrogranges i que són alimentats a base de pinsos que asseguren el seu ràpid desenvolupament a baix cost. Específicament, a Espanya predomina la producció de porc per a exportació.
Els impactes negatius de la producció d’aquesta carn comencen amb la fabricació dels pinsos, els quals estan composts, entre altres ingredients, per soia importada de països com el Brasil, Bolívia, Paraguai o l’Argentina, on es desforesten zones amb una gran importància mediambiental (tant pel seu potencial de captura de carboni com per la biodiversitat que alberguen) per a poder implantar aquest monocultiu transgènic que requereix de grans quantitats d’agrotòxics per a desenvolupar-se.
L’any 2019 Espanya va importar 2,4 milions de tones de soia per a la fabricació de pinsos del Cerrado, una important sabana tropical del Brasil que va perdre 500.000 hectàrees entre 2011 i 2015. Però, els impactes negatius d’aquesta producció continuen amb l’engreixament dels animals en l’Estat espanyol, on cal destacar la contaminació de l’aigua que generen la femta del bestiar porcí, anomenades purins, que en ser emmagatzemades o abocades en grans quantitats en els camps contaminen els aqüífers, la qual cosa està provocant que moltes fonts d’aigua ja no siguin potables. Aquests només són alguns dels impactes ambientals que associats amb la producció de carn, la qual és la responsable del 14,5% de les emissions de GEI.
No obstant això, la problemàtica no acaba aquí, ja que aquesta producció té també grans impactes socials. En els territoris on se situen els monocultius de soia es reporten greus vulneracions de drets humans cap a les poblacions locals, que acaben sent perseguides i desplaçades dels seus territoris. Així mateix, la instal·lació de macrogranges de llarg a llarg del territori espanyol ha causat que, contràriament al que afirmen les empreses que regenten aquests negocis, les persones que habiten les zones rurals hagin vist minvada la seva qualitat de vida, arribant a causar la pèrdua d’habitants en aquests pobles en alguns casos.
Aquesta situació presenta un especial impacte, ja que el desenvolupament del sistema agroalimentari industrial ha anat acompanyat de la despoblació de les zones rurals del nostre país i de la pèrdua acusada de persones agricultores i ramaderes, posant en risc la nostra sobirania alimentària i el manteniment del paisatge i el territori. Encara que, a primera vista pugui semblar que la instal·lació de grans infraestructures en petits pobles genera majors oportunitats laborals per als i les habitants, en la pràctica no és així, ja que les grans granges estan altament tecnificades i acaben ocupant molt poques persones.
Por otra parte, el negocio de la ganadería industrial está dominado por muy pocas empresas, es decir, los beneficios económicos y el poder de decisión están concentrados en muy pocas manos. La producción y exportación de soja en España está liderada por sólo dos empresas que, a su vez, son dos de las cuatro multinacionales que controlan el comercio de granos a nivel mundial. Respecto a la producción de piensos, cría y engorde de ganado también vemos cómo se ha desplazado a las pequeñas empresas y explotaciones familiares para que actualmente el dominio esté en manos de grandes empresas, que en ningún caso responden por los impactos negativos que generan en el territorio en el que se instala la producción intensiva de carne.
Por todos estos argumentos se hace patente la necesidad de apostar por otras alternativas que contribuyan realmente a la sostenibilidad ambiental y social. De esta forma, es indispensable distinguir la ganadería industrial de la ganadería agroecológica o pastoralismo.
Ramadaria i l’agroecologia
L’agroecologia s’ha posicionat internacionalment com una ciència, un conjunt de pràctiques i un moviment social que pot revertir els efectes devastadors del sistema agroalimentari industrial i proporcionar aliments amb justícia social i ambiental per a tots i totes. Aquesta disciplina advoca per una producció d’aliments basada en els recursos locals del territori, evitant l’ús de agrotòxics i llavors de la indústria.
Les pràctiques agràries fomenten la biodiversitat dels agroecosistemes, perquè els elements que els componen estableixin sinergies entre ells, aconseguint una bona protecció enfront de plagues i malalties, entre altres. A més, es recuperen i protegeixen els sabers tradicionals de les persones pageses, revalorant la seva aportació i prenent-los com a referència per a superar els reptes contemporanis en combinació amb els coneixements científics actuals.
L’agroecologia ha estat identificada per organismes com la pròpia FAO o l’IPCC com una estratègia que pot enfrontar els desafiaments del canvi climàtic, ja que la gran diversitat dels cultius, juntament amb l’ús de llavors i varietats tradicionals han mostrat una gran capacitat d’adaptació als canvis. D’altra banda, l’agroecologia permet garantir els drets laborals i una vida digna per a les persones productores, i també que les persones consumidores recuperin la capacitat d’acció i decisió en la cadena alimentària.
De este modo, la ganadería en la agroecología se desarrolla sobre la base del pastoreo, es decir, los animales se alimentan a base de pasto u otros recursos (arbustos, rastrojos, frutos, etc.) que encuentran en el medio y que no pueden ser aprovechados directamente para la alimentación humana . Tradicionalmente, el ganado se alimentaba principalmente de los recursos que no podían ser destinados a alimentar a las personas, como la hierba o los restos del consumo doméstico. Así pues, no existía una competición directa por los recursos alimentarios entre los animales y los humanos, lo que constituye una de las grandes problemáticas actuales en la ganadería industrial, ya que un tercio de la tierra cultivable se destina a la alimentación animal.
Així, en la ramaderia extensiva, o pasturatge, es recuperen en part aquestes pràctiques i s’aposta per una producció ramadera vinculada al territori, amb el límit d’animals que marquen els recursos. El bestiar pasturant a l’aire lliure ingereix els recursos disponibles i permet conservar el paisatge i prevenir incendis, ja que gestionen la biomassa forestal sense necessitat de maquinària ni l’ús d’energia extra. El manteniment i aprofitament de les pastures contribueix a la mitigació del canvi climàtic gràcies a la captura de carboni en el sòl.
A més, el pasturatge fa que els animals dipositin la femta directament sobre el sòl i aquestes siguin descompostes per la fauna i els microorganismes, conservant i augmentant la vida i fertilitat del sòl. S’aposta també per l’ús de races locals, adaptades al territori, que són més resistents a malalties i a condicions extremes, algunes de les quals es troben en perill de desaparició. La ramaderia extensiva familiar ha mostrat prevenir el despoblament rural, fixant població i generant economies locals i cadenes curtes de comercialització, on els aliments que generen presenten un perfil nutricional d’alta qualitat.
Pero, a pesar de los grandes beneficios que aporta la ganadería extensiva y el pastoralismo en el territorio y en las comunidades locales, ésta sufre grandes amenazas, y se trata de una actividad poco reconocida y valorada. Es importante mantener los pastos comunales y las vías pecuarias, así como apoyar a los y las pequeñas productoras, conociendo y comprando sus productos . En la situación de emergencia climática en la que nos encontramos, especialmente en el Norte Global, es indispensable que reduzcamos de forma drástica nuestro consumo de productos de origen animal, pero que el consumo que hacemos sea responsable y apueste por carne, lácteos y huevos que sean de pastoreo y granjas familiares de nuestro territorio, retribuyendo de forma justa el trabajo de las personas productoras, tanto por nuestra salud, como por la del planeta.
Referències
Amigos de la Tierra (2022). La urgencia de una transición agroecológica en España .
Ecologistas en Acción (2020). Los rostros de la soja .
Ecologistas en Acción (2021).[Informe] Con la soja en el cuello: pinsos y ganadería industrial en España .
IPCC (2019). Informe especial. El cambio climático y la tierra.
Autora
Investigadora predoctoral en INGENIO[CSIC – UPV]
Miembro de la Cátedra de Agroecología y Sistemas Alimentarios de la UVic .