Sant Jordi 2024: flors i violes?

El 23 d’abril Catalunya es transforma; senyeres, roses i llibres envaeixen els carrers. Fins fa poc la diferència era clara: rosa per ella i llibre per ell. Per sort, això ja no és així. Els canvis no sempre són bons, però. Actualment, malauradament, només hi ha una empresa productora de roses a Catalunya i estimen que enguany hi haurà una producció aproximada de 40.000 unitats de flor. L’any 2025 en reduiran encara més la producció.

La temporalitat de les flors és un factor clau pel sector, que en moltes ocasions es veu forçat a importar d’altres països per cobrir la demanda. És el cas de Sant Jordi. Hem pogut parlar amb Joan Guillén, president del Gremi de Floristes de Catalunya, per tal d’entendre quina tasca desenvolupen des del gremi però també per parlar sobre els problemes actuals i futurs.

En primer lloc, i per situar les persones lectores, quina és la tasca del Gremi de Floristes de Catalunya?

Jo et parlo com a florista, en aquests casos la tasca és desenvolupar de forma professional el nostre sector i que arribi a la ciutadania. En una diada com Sant Jordi som peça clau, som un dels dos components.

El Gremi té com a objectiu de la defensa del sector professional, l’acreditació de les competències professionals que és un tema que es parla amb la Generalitat i créixer per donar noves eines. Tenim coneixement de moltes qüestions concretes i facilitem el funcionament del dia a dia dels establiments.

De cara el col·lectiu de floristes, com és treballar quan només hi ha un proveïdor local de roses?

Estem en un moment de globalització, avui en dia seria preocupant que no hi hagués cap fabricant de neveres al costat de casa? Continuaríem sense tenir neveres? No, perquè les podem trobar a un altre lloc. Tot ha canviat i la globalització ha portat que els països que poden competir per preu es converteixin en productors mundials. Altrament, la necessitat són 7 milions i aquí no les tenim.

Aquí a Catalunya, en el seu moment, va guanyar voler construir urbanitzacions i fer moltes requalificacions, en detriment del cultiu i dels hivernacles. Era molt més interessant econòmicament, aleshores.

Un altre problema que patim és el relleu generacional; hi ha molta gent que es dedica al conreu de planta ornamental que té entre 50 i 60 anys. Què passarà d’aquí a 5 anys quan la gent jove vulgui aplicar les noves tecnologies, no tingui suport i no pugui competir amb els preus de fora?

Aleshores, hi ha prou suport institucional?

La Generalitat no ha fet una aposta pel cultiu ornamental. Pensaven que funcionaria sol i no és així. El que produïm, costa molt d’exportar i importar. Si vull vendre una begònia, com a florista, i té un preu semblant a la de Dinamarca, veig clarament que haig de triar proximitat i busco el productor local.

Ara bé, què passa amb altres plantes de major qualitat? Quan és una orquídia o qualsevol planta complexa, un florista professional o algú que treballa a vivers, no la pot comprar aquí perquè és molt més cara. A banda tampoc és el lloc natural on creixen i això també fa incrementar els costos.

Aquest és un dels problemes. No s’ha pogut avançar del tot per aplicar la tecnologia necessària amb la qual aconseguir reduir costos i millorar l’estat i vida de les plantes.

Com ha canviat el sector els darrers anys?

Abans nosaltres, floristes, anàvem a tots els mercats o fires i, si no, anàvem als vivers. Jo coneixia qui era la persona que plantava, on es plantava i com es plantava. Era un plaer veure plantacions de clavells i veure les diferències, poder triar. Ara no, hi ha quatre plantes i totes les flors iguals. Igualment, allà on s’hi plantava ara hi haurà una segona residència d’algú amb un cartell que diu “es ven”.

Que totes les roses siguin igual pot ser un problema?

Aquí hi ha una segona part; com a florista no només vols qualitat, també demanes molta varietat. Si vols créixer en comunicació floral, has de sortir del només rosa vermella i blanca. Necessitem innovar en producció, flors que existeixen però no es produeixen, càmeres que funcionin millor… Si volem demostrar que podem estar a nivell europeu i al nivell dels millors floristes del món, cal suport.

Quan l’oferta és petita, en el cas de Catalunya es produeixen unes 40.000 roses per aquest Sant Jordi, hem de pensar com treballar. Són 7 milions de roses per vendre! Cada florista fa el que vol, però has de tenir el que necessites. Si ho podem aconseguir en una àrea de proximitat, ho comprem tant de proximitat com sigui possible.

El problema és quan el que hi ha no és suficient o no és el que vols. Avui en dia, per posar un exemple, premo un botó i em porten les plantes d’Holanda per no dir l’Equador, és molt fàcil competir per preu. És el que ens ha portat la globalització.

Una altra cosa important, les plantes quan viatgen tenen passaport.

Efectivament, altrament, hi ha una cosa que no estem dient: el passaport fitosanitari, que ha de venir amb la factura. El document que ens diu que la planta no està malalta, que està en condicions i sense plagues. Hem de ser molt curosos amb això.

El problema pot venir si hi ha una disgregació sense traçabilitat de plantes un cop el majorista les ven. Si el majorista ho fa bé, hem de poder rastrejar el passaport fitosanitari i les factures amb facilitat. Les dues coses van lligades i permet que hi hagi una traçabilitat fins al punt d’origen. És important, perquè el canvi climàtic ens porta plagues, però també ens poden arribar per un mal control d’entrada de plantes.

Ara que parles del canvi climàtic i vinculant-ho de nou amb Sant Jordi. A futur, si no ens podem permetre cultivar la rosa perquè no n’hi ha; la filosofia de llibre i rosa, hauria de canviar a llibre i una altra cosa?

Hem tingut taules de debat sobre el tema, moltes. La marca Sant Jordi és un tret diferencial que a més a més té un èxit geogràfic.

La Cambra del Llibre i nosaltres hem fet apostes importants com la gran illa al centre de Barcelona amb tots els i les professionals allà, passa igual a Lleida, a Girona i Tarragona. Fem zones de concentració on diem al públic: aquí estem els professionals i t’oferim garantia, creació i qualitat.

El risc és morir d’èxit, però és un sentiment molt interioritzat. És qüestió de sentiment, la gent que està treballant amb roses per Sant Jordi no ho farà fora d’aquestes dates per un altre motiu. Ho fas perquè és Sant Jordi.  

Hi ha molt d’intrusisme durant aquest dia…

A mi el que em molesta és que algú que no sap de què va la història, vingui a fer diners el dia 23 d’abril amb 10 o 15 parades per tota Barcelona i marxi per no tornar fins a l’any vinent. Que és totalment diferent del que es fa a les escoles i a les associacions, perquè elles sí creen cultura pròpia.

Escoles, infants, entitats i associacions són els protagonistes del carrer, juntament amb nosaltres els professionals. El que no entenc que hi pugui haver són tants particulars per un motiu purament comercial.

L’administració defensa un model on hi ha moltes parades; a Barcelona hi ha 5.000 parades i el sector professional no ocupa ni el 10%. No arribem a 500! D’aquest 90% restant, evidentment, hi haurà escoles i entitats. Ara bé, quants particulars? És la xifra que hem d’eliminar. Si són 2.000? Doncs 2.000, fora.

El comprador dona importància a l’origen de la planta?

La percepció del públic és la següent: sap que la rosa no és d’aquí i el que a nosaltres ens demana als professionals és qualitat, la preparació i que estigui en perfectes condicions. Al comprador li agradaria que la rosa fos catalana. Sempre vigila que hi hagi una espiga i la bandera de Catalunya, en grans percentatges. Igual que la rosa més venuda serà la vermella.

La nostra batalla com a gremi és convèncer al públic, que és qui ens jutja, per portar-los a la floristeria. Evidentment que un pare i una mare compren la rosa a l’escola o a l’esplai del fill o filla! El nostre objectiu, però, és que cada casa hi hagi una rosa d’autor, més o menys senzilla.

Si podem traslladar això al públic, dels milions de roses que es venen a Catalunya nosaltres podrem vendre’n unes poques més i, d’aquesta manera, poder reinvertir. Amb més simbolisme, amb més tacte, amb més art i cultura…

Això no treu que es comprin roses a les escoles o a les associacions, ara bé, al particular no. Qui no ha fet venda de roses de jove o ha fet rifes? Estem encantats que aquest ADN estigui al cor dels infants i joves! El que no podem fer és que el sector perdi milions, perquè són diners que es poden reinvertir. El que perdem seria creixement!

Si vols aprofundir en aquest i altres aspectes de l’alimentació saludable i sostenible, et convidem a l’exposició “Menja, Actua, Impacta”. Recorda que si et cuides tu, també cuides al planeta!

Més informació sobre

Entrevista

28/03/2023

Espigoladors: lluitant contra el malbaratament d’aliments

Coneix la Fundació Espigoladors, una de les múltiples iniciatives que han sorgit darrerament per lluitar contra la pèrdua i el malbaratament dels aliments.

Recurs

21/03/2023

9 tipus d’algues comestibles

Cada cop més persones estan incorporant les macroalgues i microalgues en la seva dieta. En alguna ocasió n’has menjat? Saps que són una gran font de nutrients?

En profunditat

14/03/2023

5 fonts de proteïna alternatives a la carn

Descobreix noves fonts de proteïna alternatives a la carn tradicional, que generen un menor impacte en el medi ambient.