Explora continguts

Coneix la Fundació Espigoladors, una de les múltiples iniciatives que han sorgit darrerament per lluitar contra la pèrdua i el malbaratament dels aliments.

Des de fa uns anys, Eixarcolant promou un sistema agroalimentari més sostenible mitjançant, entre d’altres, les plantes silvestres comestibles.

“Cada cop consumim més i volem envasos còmodes que ens permetin monodosis o una millor conservació i transport. Conseqüentment, això comporta la generació de més envasos d’un sol ús.”

“El malbaratament i les pèrdues alimentàries emeten el 8% dels gasos d’efecte hivernacle del món. […] Hem de fer petits canvis de comportaments, d’hàbits i de maneres de pensar sobre l’alimentació” assegura Raquel Díaz, directora de la Fundació Espigoladors.

“El concepte de producte de proximitat és complex. Pot ser que estiguem consumint un producte produït al costat de casa nostra, però que ha passat per tres o quatre intermediaris i ha viatjat per diferents llocs”, Ana Moragues, enginyera agrònoma.

“El problema és que l’alimentació s’ha tractat com una mercaderia més. S’ha especulat, s’ha volatilitzat el dret a l’alimentació i s’ha posat en perill la supervivència de camperols i camperoles, d’un model de vida agrari i d’una producció d’aliments sana i ecològica”, Javier Guzmán, director de Justícia Alimentària.

“Cultivem la nostra pròpia sobirania alimentària per no haver de dependre de l’exterior i gaudir del que tenim a prop, alhora que promovem la feina i la inserció sociolaboral de les persones del voltant”, Marissi Valverde, sòcia de Super Coop.

“No té sentit pensar que, superant unes densitats determinades de peixos a cada gàbia, serem més productius. Els peixos patiran problemes patològics a causa de l’estrès”, Ignasi Gairin, investigador del programa d’aqüicultura de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita.

“Llençar menjar és com un pecat, hem de valorar els aliments. Allò normal és ser sostenible, no pot ser considerat anormal”, Ada Parellada, cuinera.

“Tenim un lema que diu ‘doblement invisualitzades, doblement mobilitzades’. Estem invisualitzades pel fet de treballar al món rural i pel fet de ser dones”, Cristina de Llanos, membre de Ramaderes de Catalunya.