“Estem molt al límit, una situació molt crítica, però depenem de que plogui” – Aura Vidal

Aura Vidal forma part del moviment Aigua és Vida, també és tècnica de l’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres. Aquesta entitat neix l’any 1992 fruit de la necessitat, però també amb intenció de canviar les coses a millor; des d’un punt de vista progressista i inclusiu.

Ara que vivim un episodi de sequera sever, ho estem fent bé?

Hi ha molta feina a fer i que no s’ha fet els últims anys per gestionar aquesta sequera. El que venim dient és que les sequeres se gestionen quan hi ha aigua, no quan no hi ha aigua. Aquí observem que durant anys hi ha una sèrie de coses, pel que fa la gestió de l’aigua a Catalunya, que no s’han fet bé.

Quines coses penseu que s’haurien de treballar?

Una de les principals característiques que té Catalunya és que és un dels territoris del mon on l’aigua està més privatitzada i observem que això comporta una desvinculació de responsabilitats de municipis. És una de les coses que s’ha descuidat.

Després, també, no s’ha controlat la quantitat d’aigua que es necessitava amb la que hi havia i s’ha donat més de la que tenim. Això també ens porta a aquesta situació d’escassetat. No només estem en sequera meteorològica, també hi ha escassetat hídrica perquè hem estat donant més aigua de la que hi havia disponible.

Quina importància té la privatització de l’aigua?

Segons l’observatori de preus de l’Agència Catalana de l’Aigua, diu que quan l’aigua és gestionada per operadors públics és un 22% més barata. La gestió privada de l’aigua té una sèrie de costos il·lícits que no hauria de tenir.

A Europa el 30% de les llars rep aigua per operadors privats, a Espanya el 50% i a Catalunya un 80%. Altrament, destaca veure l’aigua privatitzada està gestionada pel grup empresarial d’Aigües de Barcelona, també molt present arreu del mon.

Hi ha cap estratègia per treballar abans que arribi la sequera?

Bé, des de fa anys els municipis de més de 20.000 habitants haurien de tenir un pla especial de sequera vigent segons normativa. Observem que només el tenen un de cada quatre municipis. Hi ha normatives, hi ha marges per fer coses, però no s’ha fet la feina. Després també una altra demanda que venim fent fa mesos, és que arrel de les primeres fases de sequera hauria d’implicar una reducció d’usos pel sector industrial, agrícola i ramader.

Segons normativa de hauríem de poder conèixer les dades. A dia d’avui no estan publicades perquè diuen que van lligades a dades tributàries. Des dels moviments socials i ambientals no tenim manera de saber si s’estan complint les restriccions de reducció de consums tres anys després de l’inici de la sequera. Tampoc coneixem si s’han posat sancions per mal ús.

Quin sentit té que limitin les dutxes i l’ús públic de l’aigua si després ho faré a casa?

Es crea consciència d’estalvi i anem aprenent. Arrel de la darrera sequera l’any 2008 es va reduir moltíssim el consum d’aigua a les llars de Catalunya. Aquest tipus de mesura incorporen hàbits, però hi ha mesures on hi ha molt més marge d’estalvi.

Es pot preveure una sequera?

Sí, les persones expertes ja ens diuen que les conques mediterrànies són propenses a patir-ne i més amb la situació de crisi climàtica en la que ens trobem. Es podia preveure i malgrat vam patir una sequera important l’any 2008 i no hi ha hagut cap previsió, que podria tornar a passar i podrien ser més intenses.

En el seu moment es van fer les plantes dessaladores, que van ser molt criticades per la despesa energètica. Ara se’n volen fer més per l’any 2027. És la solució?

No ens oposem a l’aigua dessalada, és una opció més, però també n’hi ha d’altres. El govern ara mateix està basant la gestió en un tecno-optimisme de crear megainfraestructures, però s’ha d’anar molt alerta perquè hi ha un gran cost energètic que pot fer encarir el preu. Fa un any que les dessaladores funcionen i el preu de l’aigua ha pujat un 30%.

És important que aquest augment de disponibilitat d’aigua no estigui lligat a un increment del consum, que normalment no serà domèstic. Per exemple, el cultiu amb regadiu ha augmentat un 13% des de la darrera sequera. El que hem de fer és aprendre i, un cop sortim, no donar aigua per noves activitats econòmiques. Prioritzar l’aigua per als rius i les persones és important. 

Som una gran macrogranja, els aqüífers estan molt contaminats amb purins, com es poden netejar?

El primer que s’ha de fer per netejar un aqüífer és no contaminar-lo més. És un tema complicat la recuperació, es fa a través de la dilució, es filtra aigua neta i el que passa amb els nitrats és que es van diluint molt lentament.

Què és prioritari si volem millorar?

Més de la meitat dels aqüífers de Catalunya estan contaminats; centrem-nos en recuperar, conservem les reserves i mirem altres sortides. És important, però, tenir en compte l’impacte ambiental de les dessaladores per la salmorra que s’aboca al mar o de portar aigua en vaixell.

Catalunya pot arribar al límit?

Estem molt al límit, una situació molt crítica, però depenem de que plogui. Prenem mesures d’estalvi, podrien prendre d’altres, però s’hauria de gestionar quan hi ha aigua. Ara només podem esperar que plogui.

Si vols aprofundir en aquest i altres aspectes de l’alimentació saludable i sostenible, et convidem a l’exposició “Menja, Actua, Impacta”. Recorda que si et cuides tu, també cuides al planeta!

Més informació sobre

Entrevista

28/03/2023

Espigoladors: lluitant contra el malbaratament d’aliments

Coneix la Fundació Espigoladors, una de les múltiples iniciatives que han sorgit darrerament per lluitar contra la pèrdua i el malbaratament dels aliments.

Recurs

21/03/2023

9 tipus d’algues comestibles

Cada cop més persones estan incorporant les macroalgues i microalgues en la seva dieta. En alguna ocasió n’has menjat? Saps que són una gran font de nutrients?

En profunditat

14/03/2023

5 fonts de proteïna alternatives a la carn

Descobreix noves fonts de proteïna alternatives a la carn tradicional, que generen un menor impacte en el medi ambient.