MOOC – ODS i Alimentació: lluites compartides

Ja és aquí el MOOC “ODS i Alimentació: lluites compartides”, a càrrec de Fundesplai. L’objectiu principal del curs és conèixer la relació entre alimentació i emergència climàtica i establir el sistema alimentari com a palanca de canvi pels reptes als quals haurà de fer front la humanitat els pròxims anys.

Abans de continuar… Saps què és un curs MOOC? Són formacions online obertes a tots els públics dirigides a un nombre il·limitat d’alumnat. Tenen la finalitat d’oferir un contingut educatiu gratuït, lliure, reutilitzable i accessible, basat en el concepte de l’educació oberta. Pots ampliar la informació a l’entrada “Què és un curs MOOC?”

Així doncs, aquest curs MOOC és gratuït i té una durada de 15 hores. En cas de completar-lo i realitzar l’activitat d’avaluació, podràs optar a un diploma per a certificar que l’has cursat.

QUIN ÉS EL CONTINGUT DEL MOOC?

El MOOC està dividit en cinc grans temes desenvolupats i explicats per 11 persones expertes en la matèria.

1. Emergència planetària

Has sentit mai parlar de l’antropocè? Quines són les principals característiques d’aquest període? En Daniel Closa, doctor en Biologia i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) respon a aquestes preguntes i fa una introducció sobre què és l’antropocè. També explica com hem arribat fins aquí, què pot suposar per al planeta aquesta etapa i fa algunes propostes per mirar de mitigar i invertir la tendència que ens està portant cap aquí. 

En el primer apartat del MOOC també parlem dels límits del planeta. És ben sabut que hi ha recursos naturals que no són infinits. Però, quins són els límits del planeta? És possible superar-los? Ja n’hem superat algun? 

En aquest cas comptem amb la Yayo Herrero, antropòloga, enginyera agrícola, educadora social i una de les veus principals de l’ecofeminisme. La seva trajectòria com a investigadora s’ha centrat a criticar el model de desenvolupament i producció capitalistes com a amenaces directes per al planeta i la vida. És per això que és una de les persones més adients  per a parlar dels límits planetaris i de fins a quin punt el sistema actual està apropant-s’hi i inclús superant-ne alguns.

> Et convidem a llegir l’entrada del blog “Límits del planeta: què passarà el 2050?” per a aprofundir en la temàtica.

2. ODS i Alimentació

Aquest segon apartat compta amb una introducció ben completa sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a càrrec de l’Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) Parla també de l’Agenda 2030 i dels reptes de futur que tenim com a societat en matèria de sostenibilitat, entre altres. 

Aquest apartat també compta amb les explicacions de la Sara Soto, investigadora a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Soto centra bona part de la seva investigació en el concepte “One Health” (Una sola salut, en català) i d’això és precisament del que ens parla al MOOC. Així doncs, Sara Soto parla de l’impacte del sistema alimentari en la salut del planeta i en la de les persones. 

També aprofundeix en aquells Objectius de Desenvolupament Sostenible que estan relacionats amb l’alimentació.

3. BIOSFERA I ALIMENTACIÓ

En aquest tercer apartat del MOOC comptem amb els testimonis de la Mar Calvet, membre de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat Central de Vic; amb l’Angeles Schjaer, assessora pedagògica d’Open Arms; i amb en Malamine Soly, director de l’Associació Dunia Kato.

Calvet centra la seva explicació en l’impacte ambiental de l’actual sistema alimentari i en com està contribuint al canvi climàtic. Aporta dades sobre les emissions de gasos d’efecte hivernacle i n’explica les causes i conseqüències de forma rigurosa i detallada. Però també planteja idees per a posar-hi remei, com ara la sobirania alimentària i el consum d’aliments agroecològics, frescos i de temporada. També destaca que cal reduir el consum de carn i de productes ultraprocessats, així com augmentar l’alimentació basada en llegums i vegetals, entre altres propostes.

D’altra banda, Schjaer se centra a denunciar que la pesca global empitjora enormement les condicions de vida d’algunes persones de països com el Senegal, Mauritània o Gàmbia. Alguns dels acords de pesca reactivats per Europa el 2020 han contribuït a augmentar les migracions forçades de la població d’aquests països. 

Schjaer explica que bona part de la població del Senegal, per exemple, vivia de la pesca abans de la reactivació d’aquests acords. Es tractava d’un tipus de pesca sostenible i a petita escala. Els acords europeus permeten dur a terme pesca d’arrossegament amb vaixells molt grans que deixa als pescadors locals en una situació de precarietat absoluta. Segons la membre d’Open Arms, moltes persones intenten anar fins les Illes Canàries amb les mateixes piragües amb què abans pescaven; de manera que el perill al que es veuen forçats a exposar-se és immens.

Continua el testimoni sobre la pesca global en Malamine Soly, que narra la seva experiència personal al seu poble d’origen, al Senegal. Denuncia l’espoli al que es veu sotmesa la gent del seu poble i la situació de pobresa a què són condemnats arran de la pesca global.

4. SOCIETAT I ALIMENTACIÓ

En aquest apartat parlem de conceptes com la sobirania alimentària o la justícia alimentària; de les estratègies de mercat del sistema alimentari i de quins efectes poden tenir aquestes estratègies en la nostra salut; i de perspectiva de gènere: quin ha sigut històricament i en l’actualitat el paper de la dona en l’alimentació? 

Per a parlar de tots aquests temes comptem amb Javier Guzmán, director general de Justicia Alimentaria i amb l’Ana Moragues, investigadora senior de la Universitat de Barcelona.

Guzmán fa un dibuix del canvi de sistema alimentari que s’ha viscut les últimes dècades. Parla de la fam, la malnutrició i la insostenibilitat del sistema alimentari a escala global. També el defineix com una greu amenaça pel que fa a la salut pública i la sostenibilitat ambiental. A més, ofereix alternatives a aquesta amenaça, que explica que ja fa dècades que es coneixen, però no s’estan implementant prou. Conclou que la justícia alimentària passa per la sobirania alimentària: que la ciutadania i els agricultors/es recuperin el control de l’alimentació.

Ana Moragues aporta la lliçó sobre perspectiva de gènere del curs. Dona un conjunt de dades a escala local i global que il·lustren la desigualtat de gènere en el sector agroalimentari. Explica que l’escletxa salarial entre homes i dones és ben present en el sector: les dones cobren un 23% menys que els homes de mitjana a Catalunya. 

A més, parla del col·lectiu Dones que Alimenten un Món en Emergències (DAMES), del qual forma part. L’organització es defineix com “una plataforma de visualització que promou la construcció col·lectiva de relats inaudits al voltant de l’alimentació”.

5. ECONOMIA I SOCIETAT

Aquest últim apartat se centra en les conseqüències del malbaratament alimentari, en la magnitud del problema i en com es pot combatre dia a dia. A més, també parla de models alternatius més saludables, justos i sostenibles i dona algunes indicacions per a assolir-los o, si més, no, apropar-nos-hi. 

L’Abel Esteban, soci-treballador de la cooperativa Garúa, fa una explicació breu però acurada de com hauria de ser un sistema alimentari sa, just i sostenible. També ofereix un conjunt de consells per a avançar cap a la transformació del sistema alimentari i comparteix algunes experiències d’èxit que ja estan promovent aquesta transformació.

Finalment i com a última ponent del MOOC, podreu aprendre sobre malbaratament alimentari amb la Raquel Díaz, responsable de l’àrea de coneixement i sensibilització de la Fundació Espigoladors. Ens explica la tasca d’aquesta organització, què és el malbaratament alimentari i què podem fer per a combatre’l.

CONEIX EL PROFESSORAT

Després de conèixer els perfils que imparteixen el MOOC ja ho deus tenir clar, oi? No t’ho pensis més! T’assegurem que val la pena! (I recorda: és gratuït!!)

Ah! I si encara no has vingut a l’exposició Menja, Actua, Impacta, t’animem a fer-nos una visita i aprofundir d’una forma innovadora, immersiva i interactiva en tot allò que té a veure amb l’alimentació sostenible i saludable. Descobreix-la!

Aquest article ha estat publicat originàriament al portal web https://eat-life.fundesplai.org en el marc del projecte europeu EAT:LIFE.

Més informació sobre Sostenibilitat i dieta planetària

Entrevista

28/03/2023

Espigoladors: lluitant contra el malbaratament d’aliments

Coneix la Fundació Espigoladors, una de les múltiples iniciatives que han sorgit darrerament per lluitar contra la pèrdua i el malbaratament dels aliments.

Recurs

21/03/2023

9 tipus d’algues comestibles

Cada cop més persones estan incorporant les macroalgues i microalgues en la seva dieta. En alguna ocasió n’has menjat? Saps que són una gran font de nutrients?

En profunditat

14/03/2023

5 fonts de proteïna alternatives a la carn

Descobreix noves fonts de proteïna alternatives a la carn tradicional, que generen un menor impacte en el medi ambient.