El cost dels aliments que es malbaraten

En cadascuna de les baules de la cadena alimentària es llença menjar, des del camp fins que arriba al nostre plat. A tall d’exemple, quan es transporta un producte d’una ciutat a una altra, sempre se’n queden algunes unitats pel camí. Això implica que, com més llarg sigui el trajecte que hagi de fer l’aliment, més probabilitats de malbaratar aliments hi haurà.

Sabies que el malbaratament de menjar és una de les problemàtiques més grans del sistema alimentari actual? Ni més ni menys que entre el 8 i el 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a escala global són causades pel malbaratament alimentari.

No confonguem termes!

> Pèrdua alimentària: conjunt de productes alimentaris que, per qualsevol circumstància, es queden a l’explotació agrària o ramadera i que haurien tingut com a destí final l’alimentació humana.

> Malbaratament alimentari: conjunt d’aliments descartats al llarg de la cadena alimentària que segueixen sent perfectament comestibles i adequats pel consum humà. A falta de possibles usos alternatius, acaben descartats com a residus.

> Consulta l’article “123 consells per a combatre el malbaratament alimentari” 

ON ES PRODUEIX EL MALBARATAMENT D’ALIMENTS?

FONT: elaboració pròpia a partir del document “Brief on food waste in the European Union”  

1. Camp + distribució inicial

Les possibles causes de malbaratament en aquesta baula de la cadena són: 

– Les gelades, sequeres, plagues o maquinària agrícola; 
– Els productes que no s’arriben a collir (ja que no surten rentables a escala econòmica);
– Els aliments amb valor nutritiu que no es venen per raons estètiques i comercials.

2. Fàbrica d’envasat + indústria processadora

– Es perden els aliments en manipular-los en el seu processament;
– Són emmagatzemats en males condicions;
– O bé es fan malbé durant els llargs recorreguts de distribució. 

3. Central de distribució i comerç

En aquesta baula trobem aliments que es fan malbé per no mantenir la cadena de fred;
– Altres que es rebutgen després de processos de control de qualitat;
– Aquells que no es venen;
– Els que cal llençar per errors d’estoc.

4. Restauració i llars

– Aliments que es fan malbé per no conservar-los com cal;
– Productes que caduquen;
– Menjar que sobra al plat per servir-se racions massa abundants;
– Per manca d’organització o coneixements culinaris. 

35 kg malbaratats per persona a l’any

Segons dades de la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, cada persona malbarata a Catalunya 35 kg d’aliments a l’any, un 7% dels adquirits. Però, què significa, això? Quin impacte té?

Carretó de l’Exposició Menja, Actua, Impacta que representa els aliments malbaratats per persona a l’any. 

1. Petjada de carboni: 59 kg de CO2 (l’equivalent a anar en cotxe de Barcelona a Bilbao)

2. Petjada hídrica: 2800 litres d’aigua (l’equivalent a 142 dutxes)

3. Sòl ocupat: 302 m2 de terra llaurada o dedicada a pastures i prats

4. Cost econòmic: 112 euros

Així doncs, tot això representa un impacte ambiental enorme, en forma de consum d’energia i emissions de CO2, malbaratament d’aigua i desaprofitament de sòl agrícola.

> Calcula el valor del que menges amb la calculadora de la Fundació ENT. També està disponible a l’exposició Menja, Actua, Impacta!

Mentre es malbaraten aquestes quantitats de menjar, unes 690 milions de persones pateixen fam, segons dades del 2019. “Reduir el malbaratament d’aliments reduiria les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, frenaria la destrucció de la natura per la conversió de terres i la contaminació, augmentaria la disponibilitat d’aliments i, per tant, reduiria la fam i estalviaria diners en un moment de recessió mundial”, Inger Andersen, directora executiva del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient.

OBJECTIU 2030: REDUIR EL MALBARATAMENT MUNDIAL A LA MEITAT

El malbaratament és, per tant, un problema ambiental, social i econòmic. En aquesta línia, els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides estableixen com una de les prioritats més grans reduir la pèrdua i el malbaratament alimentari en un 50% abans del 2030.

> Consulta tots els articles sobre malbaratament alimentari al nostre blog! 

Què t’han semblat, aquestes dades? Eres conscient que el malbaratament alimentari provoca aquests nivells de contaminació, d’emissions i una petjada hídrica tan gran? I de fins a quin punt contribueix a la fam mundial? Estàs a punt per comprometre’t a reduir el malbaratament?

Si vols aprendre més sobre malbaratament alimentari, vine a l’exposició Menja, Actua, Impacta en què hi dediquem tot un apartat amb informació molt rigurosa i impactant. 

Aquest article ha estat publicat originàriament al portal web https://eat-life.fundesplai.org en el marc del projecte europeu EAT:LIFE.

Més informació sobre Malbaratament alimentari

Entrevista

28/03/2023

Espigoladors: lluitant contra el malbaratament d’aliments

Coneix la Fundació Espigoladors, una de les múltiples iniciatives que han sorgit darrerament per lluitar contra la pèrdua i el malbaratament dels aliments.

Recurs

21/03/2023

9 tipus d’algues comestibles

Cada cop més persones estan incorporant les macroalgues i microalgues en la seva dieta. En alguna ocasió n’has menjat? Saps que són una gran font de nutrients?

En profunditat

14/03/2023

5 fonts de proteïna alternatives a la carn

Descobreix noves fonts de proteïna alternatives a la carn tradicional, que generen un menor impacte en el medi ambient.